TRIBUNALS CONFLICTE CATALÀ
La causa en la qual un jutge implica Mossos de Lleida en l'1-O, a l'Audiència Nacional
El magistrat diu, després de l’informe de la Guàrdia Civil, que els comandaments van tenir “una actitud proactiva afavoridora de la consulta” || Al jutjat de Carmen Lamela, que investiga el major Trapero
Agents de la Guàrdia Civil a l’entrar el 19 d’octubre a la comissaria dels Mossos de Lleida.
L’Audiència Nacional assumirà amb tota probabilitat la causa sobre l’actuació dels Mossos d’Esquadra de Lleida al referèndum per l’1 d’octubre basada en una investigació de la Guàrdia Civil. El jutjat d’Instrucció 4 de Lleida ha acordat inhibir-se en les diligències en favor del jutjat central d’instrucció 3 de l’Audiència Nacional, que dirigeix Carmen Lamela. El magistrat, a la resolució, argumenta que el que va succeir a Lleida s’ha d’investigar en una causa general, ja que “és absolutament imprescindible una instrucció i, en el seu cas, l’enjudiciament, conjunt per assolir la veritable entitat fàctica que s’investiga o enjudicia”. Afegeix que “l’actuació dels principals responsables del cos de Mossos d’Esquadra a Lleida no seria sinó la d’executors del pla, com a partícips d’aquests il·lícits que s’investiguen al Jutjat Central d’Instrucció”, amb referència al cas del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i l’exdirector del cos, Pere Soler. La causa es va obrir contra quatre comandaments de Lleida per presumpta desobediència.
La Guàrdia Civil va escorcollar el 19 d’octubre, per ordre del jutjat d’Instrucció 4, la comissaria de la policia catalana a Lleida per accedir als enregistraments de la centraleta de comunicacions dels Mossos de Ponent la jornada del referèndum, unes hores abans i després. A més, va sol·licitar bolcar la informació de tres mòbils, dos de dos alts càrrecs dels Mossos i el tercer, d’un agent. Els investigadors sospitaven, com ja va avançar aquest diari, que comandaments policials no només no van fer res per evitar les votacions als centres, sinó que fins i tot haurien ajudat i col·laborat activament amb els organitzadors.
Després de l’anàlisi, el jutge parla no només d’una inacció dels Mossos d’Esquadra a Lleida per evitar “la celebració del referèndum il·legal”, descrivint-la de “molt diferent, caracteritzada no només per una deliberada actitud passiva, planificant un servei que semblés el compliment de les ordres judicials però clarament insuficient per al compliment efectiu d’aquestes, sinó també per una actitud proactiva afavoridora de la realització de la consulta”.
LES CLAUS
- Escorcoll a la comissaria el 19-O. La Guàrdia Civil, per ordre del jutjat d’Instrucció 4 de Lleida, es va presentar el 19 d’octubre a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Lleida per buscar informació sobre el seu paper en la celebració de l’1-O i van demanar els enregistraments de la centraleta de comunicacions i bolcar la informació de tres telèfons mòbils, dos dels quals de dos alts càrrecs dels Mossos i el tercer, d’un agent, així com documentació complementària, com els fulls de servei de tots els agents.
- Desobediència. El jutge es basa en un extens informe de la Guàrdia Civil en què s’apuntaria directament a quatre responsables de la policia catalana a Lleida, com el responsable de la regió policial de Ponent o el responsable de Sala de l’1-O. La causa es va obrir en el seu moment per un suposat delicte de desobediència però no es descarta que puguin ser imputats per altres delictes.
nacional-internacional
L'excúpula dels Mossos va conduir a un "abandó autèntic de funcions", segons Lamela
