TRIBUNALS SENTÈNCIA
Desestimen indemnitzar la família d'un reclús que va morir a Ponent
La família sol·licitava ser rescabalada amb 130.000 euros || El TSJC considera que l’actuació del centre va ser la correcta i el cas també es va arxivar penalment
Imatge aèria de la presó de Lleida.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat el recurs contenciós administratiu d’un matrimoni que va demandar la direcció general de Serveis Penitenciaris per la mort del seu fill al Centre Penitenciari de Ponent, on estava intern. La defunció es va produir el 27 de juny del 2013. La família va interposar una reclamació contenciosa administrativa davant del TSJC el desembre de l’any 2015 després que s’arxivessin les diligències penals. Sol·licitava rebre una indemnització de 130.000 euros en concepte de responsabilitat patrimonial de l’Administració.
La causa de la mort va ser una intoxicació per opiacis dins del centre penitenciari amb un xoc sèptic i pneumònia. L’home va ser trobat en estat inconscient a primera hora del matí del 10 de juny i, després de ser atès pel servei mèdic de guàrdia, va ser traslladat a l’hospital, on va morir posteriorment, segons la sentència. La família va demandar la direcció general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat al considerar que la responsabilitat va ser del centre al no haver impedit l’accés a les drogues consumides per l’intern al centre penitenciari i l’omissió del deure de socors o la demora a proporcionar assistència sanitària urgent a la presó perquè “els funcionaris no li van presentar l’adequada cura que hauria permès facilitar-li una assistència mèdica en el moment oportú”.
La causa de la mort va ser una intoxicació per opiacis dins del centre penitenciari
La sala quarta contenciosa administrativa desestima la reclamació al concloure que “no hi va haver anormalitat en l’activitat de l’Administració (...) ja que encara que es prenguin les mesures oportunes per evitar el tràfic de drogues és evident que l’estàndard de seguretat no pot assolir el 100 per cent”. Pel que fa a la mala praxi en l’atenció, determina que “la prova testifical de funcionaris de presons deixa clar que no hi va haver un retard significatiu a l’acudir a la cel·la a comprovar què estava passant”.
Versions contradictòries dels interns, segons el tribunal
El tribunal ha estudiat tant les declaracions dels funcionaris com la dels companys de la víctima. Dels interns, assegura que “no hi ha coincidència entre les declaracions, cosa que priva de versemblança les tres versions. Fins i tot els dos companys de cel·la mantenen una posició diferent”. En canvi, dels funcionaris diu que “sí que n’hi ha, negant que durant la nit s’haguessin escoltat cops a les portes de la cel·les per donar l’avís sobre la situació de la víctima”. La família de la víctima també basava els seus arguments en la falta de sistema d’avís a les cel·les, que sí que hi ha en altres presons. Sobre aquest aspecte, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya determina que “tampoc no constitueix una mala praxi”. La sentència no és ferma i s’admet recurs davant del Tribunal Suprem.
