URBANISME MARIOLA
La meitat dels habitatges dels blocs Ramiro Ledesma estan buits o okupats
De les 458 inspeccionats fins ara, 177 estan deshabitats, 61 tenen okupes i els inquilins dels 220 restants estan en situació legal || Tan sols queden per revisar una cinquantena de pisos
El treball d’inspecció per part de la Paeria de la situació actual dels pisos dels blocs Grup Mariola (antics Ramiro Ledesma) ja està molt avançat i ha permès comprovar que al voltant de la meitat estan buit o bé okupats irregularment. Segons la informació facilitada pel tinent d’alcalde d’Urbanisme, Fèlix Larrosa, s’han estat revisat 458 vivendes –de nou blocs repartits entre 39 comunitats de propietaris–, de les quals 220 (un 48 per cent) compten amb inquilins en situació legal i 177 estan desocupades (38,69 per cent), mentre que les 61 restants estan okupades (13,31 per cent). El total de residents en aquests pisos són 737 de distribuïts entre 309 nuclis familiars. D’ells, gairebé un terç (el 29 per cent) són menors de 18 anys, el 12 per cent són majors de 65 i la resta tenen entre 18 i 65 anys.
LA DADA
- 20.000 METRES QUADRATS. És la superfície que ocupen els blocs Grup Mariola. Per això, el pla porta el nom de Mariola 20.000.
LES CLAUS
- Radiografia. Personal de l’ajuntament inspecciona tots els pisos per comprovar en quina situació es troben i qui són els inquilins.
- Consultes. Una vegada a punt aquest procés, el consistori consultarà amb els veïns les actuacions a seguir.
- Altres administracions. El pla per renovar aquesta zona de la Mariola necessita el suport de la Generalitat i el Govern central, que són els que tenen les competències en matèria d’habitatge.
- Llarg termini. La Paeria preveu en tot cas executar aquest projecte de forma gradual, per la qual cosa es prolongarà diversos anys. Segons l’estimació inicial, seran almenys vuit.
Aquesta revisió té com a objectiu obtenir una radiografia detallada d’aquests blocs de cara a redactar el denominat Pla Mariola 20.000, la finalitat del qual és reformar integralment aquest espai de la ciutat procedint a la demolició progressiva dels pisos per construir-ne altres de nova planta.
Als habitatges inspeccionats viuen 737 persones repartides entre 309 nuclis familiars
Es tracta d’un pla a llarg termini, d’un mínim de vuit anys, i que necessita del suport de la Generalitat i del Govern central, que són les administracions que tenen les competències en matèria d’habitatge. A més a més, l’ajuntament té previst mantenir consultes prèvies amb els veïns.
Aquests blocs es van construir als anys cinquanta del segle passat. Les claus d’una primera fase es van entregar el 1957 i les de la segona, el 1960. Eren de titularitat pública, del llavors ministeri de l’Habitatge, i amb la instauració de la Generalitat es van traspassar a Adigsa, que els va acabar venent als inquilins.
Les petites dimensions (els grans no tenen més de quaranta-cinc metres quadrats), la precarietat dels materials i els serveis bàsics amb què van ser construïts i la marxa de bona part dels veïns de tota la vida, substituïts per famílies amb pocs recursos, va provocar-ne el deteriorament, que es va agreujar notablement després de l’esclat de la crisi, que va comportar una onada de desnonaments que van donar peu a okupacions i al saqueig de desenes de pisos. De fet, un bon nombre dels que estan buits són propietat d’entitats bancàries i part d’aquests han estat desvalisats. En alguns ni tan sols queden els marcs de les finestres.