Màsters sota control?

Un jove de 24 anys va pagar 7.000 euros per matricular- se en un màster, va assistir a totes les classes durant un any i va fer pràctiques durant sis mesos, a més de presentar deu treballs i el Treball de Final de Màster. Altres persones com seria el cas de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, ho tenen més fàcil, ja que suposadament es va matricular amb retard i no han pogut provar que presentés el treball final. Aquest escàndol ha fet que molts titulats es plantegin si el màster que han superat amb tant d’esforç no ha quedat desprestigiat.

IMPOSSIBLE PERDRE'L En tots els Treballs de Final de Màster cal entregar tres còpies físiques i una per e-mail a la universitat

Aquest fet també ha posat les universitats i els seus mètodes de detecció d’irregularitats en el punt de mira. “En els 22 anys que fa que sóc professor a la Universitat de Lleida, no hi ha hagut cap cas semblant al que està passant a la Universitat Rei Joan Carles, entre altres coses, perquè crec que tenim uns mecanismes de control eficients”, diu Francisco García, vicerector de Docència de la UdL. “Tant el Treball de Final de Grau (TFG) com el de Màster (TFM) són indispensables per poder obtenir el títol, encara que s’hagin aprovat amb excel·lent les altres assignatures i a les universitats ens hi mirem perquè aquests projectes siguin el més transparents i revisats amb lupa al màxim”, diu García, que destaca que, malgrat que cada facultat té una normativa, totes es basen en unes regles marcades pel Rectorat.

“El cas del TFM és un treball que està tutelat des del primer minut per un tutor que t’assignen en funció del tema del projecte que es vol fer i només es pot presentar si ell et dóna el vistiplau, si no l’ha revisat i veu que no és presentable, no podràs fer-lo i, per tant, no podràs aprovar-lo. A més, una vegada el tutor autoritzi entregar-lo, s’han de donar tres còpies físiques del TFM a la universitat, a més d’enviar una versió en línia per a la base de dades”, destaca García. “Llavors el tràmit no ha acabat, ja que ara s’ha de presentar davant d’un tribunal, és un procés que passa molts filtres i que des de les universitats volem revisar amb molt control i calma”, subratlla el vicerector de la Universitat de Lleida. Malgrat tots els controls a Internet hi ha diverses pàgines web que ofereixen, per un mòdic preu, Treballs de Final de Grau, Treballs de Final de Màster i fins a projectes d’empresa.

Fins i tot en un d’aquests webs es pot fixar el nombre de pàgines, 60 per exemple, i la bibliografia completa per un preu de 800 euros.

A més garanteixen un 100 per cent d’aprovats i confidencialitat. Altres portals calculen el preu per paraules. Per un treball d’unes 25.000 i sense cap bibliografia demanen 1.000 euros, mentre que en una altra demanen 500 euros per un Treball de Final de Grau. Treballs i preus per a tots els gustos.

EXEMPLES D’OFERTES A LA XARXA

Convocatòries públiques per defensar els treballs Una vegada l’alumne entrega el treball amb el vistiplau del tutor, passa a presentar-lo davant d’un tribunal. “Llavors, en el cas de la UdL, es fa pública la convocatòria de defensa del Treball de Final de Màster i tot el que vulgui, sigui alumne, professor o ciutadà, pot assistir a la defensa”, diu García, que recalca que, malgrat que en algunes universitats no pot assistir-hi tothom, si que es fa una convocatòria pública. “A més, qualsevol que pugui demostrar-ho pot denunciar davant de la universitat si hi ha hagut alguna irregularitat o plagi en l’elaboració, defensa o puntuació del treball”, subratlla el vicerector. “Una vegada s’ha fet la defensa, el tribunal decideix la nota, firma l’acta i l’entrega a secretaria juntament amb el Treball de Final de Màster, si no es dipositen les dos coses juntes, el treball no pot ser puntuable”, conclou García. Per això, el vicerector de la Universitat de Lleida aposta per continuar confiant en les universitats públiques i els seus mètodes de detecció d’irregularitats i plagi (la UdL té un programa informàtic antiplagi). “Malgrat el que està passant a la URJC, afortunadament no hi ha hagut més casos, en part, per tots els filtres de protecció i de control que hi ha. Per això demano a la societat que continuï confiant en les universitats públiques”, sentencia García.