El 30% dels locals de Lleida ciutat, buits al concentrar-se l'activitat comercial

Una tercera part dels locals comercials de Lleida ciutat estan buits, no registren cap tipus d’activitat i la majoria són als barris. Aquest és el càlcul aproximat del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Lleida (API), una dada que considera “preocupant i que hauria d’incentivar a buscar alternatives d’ús, ja que el percentatge de desocupats augmenta especialment a les zones en les quals els habitatges són més nous”, diu el seu president, Josep Maria Esteve. El fet que cada vegada més el comerç es concentri a l’Eix, la Zona Alta, els principals carrers de cada barri i algunes zones com Copa d’Or i Ciutat Jardí ha propiciat aquesta situació, malgrat que l’activitat comercial ha augmentat respecte als anys més durs de la crisi. Per això, Esteve planteja donar un altre ús als que no tenen sortida al mercat, “buscar-los rendibilitat, i una possible alternativa seria reconvertir aquests locals comercials en habitatges, garatges o trasters”.

2.188 BOTIGUES. A Lleida segons el cens de la Generalitat (2017). Respecte al 2016, la xifra baixa en 4 botigues.

Una proposta que permetria donar-los un ús per als veïns. “Ens sembla interessant, com més habitatges, més possibilitats que s’obrin nous negocis”, diu la presidenta de l’associació de comerciants de Cappont, Elia Jodar. “En el nostre cas, la cosa va per zones. Per exemple, el carrer Doctora Castells i avinguda València tenen molta activitat, però altres com Doctor Trueta o Josep Carner tenen tots els locals buits”, destaca. La seua homòloga a Balàfia, Meritxell Montagut, explica que al seu barri “hi ha de tot. D’una banda hi ha l’avinguda Alcalde Porqueres, on hi ha molta activitat tant comercial com veïnal, però de l’altra tenim els carrers Corregidor Escofet i Corts Catalanes, on és molt difícil assentar un negoci”. Un altre barri on també s’ha notat el tancament de locals és la Bordeta. “Entre els que es jubilen i els que tanquen a causa de la dificultat de mantenir un negoci, queden pocs establiments”, diu Paqui Tena, presidenta dels comerciants, que aposta per intentar prioritzar que els locals tancats tornin a acollir botigues abans que donar-los un altre ús.

Tant la Federació de Comerç com Pimec Comerç veuen amb bons ulls reconvertir part dels locals. Maria Rosa Armengol, secretària general de la Fecom, va apuntar que “els locals buits són un problema no només de Lleida, també ho és a nivell català i estatal”, i advoca per concentrar els comerços al centre de la ciutat i destinar a apartaments o garatges els locals dels barris.

D’altra banda el president de Pimec, Manel Llaràs, va valorar que la presència de tants locals comercials buits es deu a la falta d’obertures, que relaciona amb els pocs ajuts que reben els autònoms a l’hora d’obrir els seus negocis.

Els bancs contribueixen a aquesta ‘desertització’ Són molts els condicionants que decideixen la viabilitat d’un negoci, però un de determinant és el preu del lloguer del local. Un valor que en els darrers anys “no ha fet altra cosa que disparar-se. Només cal veure el preu del metre quadrat al carrer Major (60 euros/metre quadrat) i això s’està expandint a altres zones”, diu Esteve. Als barris, els més cars solien estar ocupats per surcursals bancàries, moltes de les quals han tancat en els últims anys per centralitzar els seus serveis. “Aquests locals són dels més cars, ja que, a banda de tenir una superfície bastant gran, la majoria fan cantonada, la qual cosa n’incrementa el valor considerablement”, afegeix Esteve. “Les entitats bancàries eren les úniques que podien mantenir locals d’aquestes característiques, però estem veient com moltes estan tancant, per això s’hauria de fer alguna cosa per, d’una banda, incentivar el comerç a nivell de ciutat i també de barris i, de l’altra, buscar alternatives per a les zones que no tenen rendibilitat. Si no ho frenem a temps, podem trobar-nos davant d’una autèntica tragèdia comercial per a la ciutat”, conclou Esteve.