Elles viuen més, però pitjor

Els homes solen morir abans que les dones, malgrat que aquestes últimes són més propenses a desenvolupar malalties cròniques que deriven en una pitjor qualitat de vida. Així ho revela l’estudi L’estat de salut i la fragilitat de les persones grans de Lleida, en el qual docents del departament d’Infermeria i Fisioteràpia de la UdL van entrevistar més de 600 persones majors de 75 anys de la capital per analitzar-ne l’estat de salut.

L’informe subratlla que el 52,7% de les dones són “fràgils”, una xifra que contrasta amb el 38,4% dels homes. Però, a què ens referim quan parlem de persones fràgils? Segons Pilar Jürschik i Miquel Àngel Escobar, que ahir van presentar el seu estudi, en les VII Jornades d’Infermeria i Fisioteràpia,“entenem per fràgils aquelles persones que tenen un bon estat de salut però que, a causa de circumstàncies concretes com no tenir parella, tenir un nivell baix d’estudis o percebre ingressos reduïts, poden desenvolupar situacions d’estrès que es tradueixen en una pèrdua de mobilitat, malnutrició i, com a conseqüència, una major mortalitat i dependència”.

L’anàlisi posa èmfasi també en les caigudes i en la por de patir una fractura. I és que les persones que pateixen una pèrdua de confiança en si mateixes entren en una espiral debilitant a l’aïllar-se i autorestringir-se qualsevol activitat física. Aproximadament, el 30% dels ancians perden l’equilibri almenys una vegada a l’any, encara que amb l’augment d’edat es produeix un increment progressiu de les caigudes. Tot i així, el més important és que l’estudi podria ajudar a aturar o revertir els factors que provoquen una pitjor qualitat de vida. “Tota aquesta informació ens assegura que la fragilitat es pot prevenir amb determinades intervencions com seria la millora de l’alimentació del pacient o la prescripció de més exercici físic. En el moment que percebem un aïllament o un cert deteriorament hem de cuidar millor la nutrició, cosa que suposaria una disminució de la mortalitat”, apunten Jürschik i Escobar, al mateix temps que destaquen la rellevància d’oferir un reforç emocional que eviti les situacions d’estrès durant les hospitalitzacions i els casos de viudetat.