Denuncia que Salut la deixa sense fecundació 'in vitro' perquè hi ha una espera de 4 anys

Una dona de 37 anys, veïna de Lleida, denuncia que ja no pot fer-se la fecundació in vitro –tècnica per quedar-se embarassada que permet fecundar un òvul amb un espermatozoide al laboratori– a través de la sanitat pública perquè només finança aquest tipus de reproducció assistida fins als quaranta anys, i l’hospital Arnau de Vilanova li ha notificat que com que hi ha una llista d’espera de quatre anys, superaria aquesta edat màxima.

Mireia va anar el mes de febrer a visitar-se al servei de Ginecologia de l’Arnau, on li van comunicar que havia de tornar l’abril per obtenir els resultats de l’anàlisi de l’esperma del seu marit i entrar a la llista d’espera a l’hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona (al qual l’Arnau deriva les fecundacions in vitro) per fer-se el tractament. Quan dilluns passat va tornar a la consulta, li van comunicar que no podia entrar a la llista d’espera, ja que és de quatre anys i, com ara que en té 37, “ja és gran” perquè la sanitat pública només ho cobreix fins als 40 i quan li toqui el torn ja haurà superat aquesta edat màxima. “Em va sorprendre que em diguessin que als 37 no tinc edat per tenir un fill biològic”, va subratllar, i va assenyalar que si fins ara no ha pogut ser mare és perquè fa poc que va conèixer la seua actual parella. En aquest sentit, va criticar que la sanitat pública no li deixi ser mare “perquè no he conegut abans la meua parella ideal”.

Aquest tipus de reproducció assistida arriba a costar en una clínica privada fins a 6.000 euros

Una fecundació in vitro per la privada costa entre 4.500 euros i 5.000 euros, a part dels costos de la medicació, si l’esperma és de la parella –puja als 6.000 si el donant és un altre home–. “No puc permetre’m el tractament a través d’una clínica privada”, va lamentar la Mireia. A Lleida hi ha almenys quatre centres autoritzats per a la reproducció assistida, FIV Lleida, Avantmèdic, Cefer i IVI Lleida.

A començaments de l’any passat hi havia aproximadament 3.000 dones en llista d’espera a Catalunya per a una fecundació in vitro. Segons una resposta parlamentària del llavors conseller de Salut, Toni Comín, la Vall d’Hebron era el centre on hi havia més demora, amb una mitjana de vint-i-cinc mesos. A la seua resposta va assenyalar que a l’hospital Clínic era de tretze mesos i que en general a tot Catalunya era de 15,4 mesos de mitjana, la qual cosa implica que l’espera màxima pot ser més llarga. El fet que cada vegada es retardi més l’edat en què les dones són mares fa que la demanda d’aquest tractament vagi en augment.

Unes tres-centes lleidatanes a l’any se sotmeten a aquest tractament Cada any, unes tres-centes lleidatanes se sotmeten a una fecundació in vitro, que segueix sent el tractament de reproducció assistida majoritari. Entre el 2002 i el 2012, el nombre de tractaments de reproducció assistida es va duplicar a Lleida. L’edat és un factor clau perquè a partir dels trenta l’ovari perd qualitat, la qual cosa se suma a l’empitjorament de la qualitat del semen. De fet, cada vegada són més les dones a les quals s’implanta un òvul donat. Generalment, es col·loquen dos embrions, encara que la tendència, gràcies a l’èxit dels tractaments és implantar-ne només un.