Denunciades tres agressions sexuals cada mes a Lleida, dos de les quals per violació

Les comarques lleidatanes van registrar l’any passat tres denúncies al mes per agressions sexuals, de les quals dos van ser per violació. El 2017, les denúncies per delictes sexuals es van incrementar un 55% a la província, al passar de 27 a 42 en només un any. A l’hora d’arribar als tribunals, molts d’aquests casos acaben en una condemna per abusos, com en el cas de La Manada de Pamplona (més informació a la pàgina 21), al·legant que no s’ha provat que es va utilitzar la violència.

Segons el Codi Penal, el delicte d’abús sexual consisteix a accedir al cos d’una altra persona sense consentiment i sense violència física. Quant a l’agressió sexual, hi ha d’haver violència o intimidació. La seua forma més greu és la penetració, però no l’única, i aquesta es considera violació. L’accés carnal i l’ús de la violència és la clau perquè les condemnes siguin més elevades. En el cas de l’agressió sexual, si hi ha penetració, les penes oscil·len entre els sis i els dotze anys, i poden elevar-se fins als quinze anys de presó si s’exerceix una violència especialment degradant o s’utilitza algun tipus d’arma, si l’agressió és en grup o si la víctima és especialment vulnerable. A l’hora d’arribar als tribunals, molts d’aquests casos tipificats al principi per la Fiscalia com a agressions acaben en condemna només per abusos al·legant que no s’ha provat que es va utilitzar la violència. En els últims anys, podem trobar diversos exemples als tribunals lleidatans. En el més recent, l’Audiència de Lleida va condemnar a quatre anys un home per abusar de la filla d’una coneguda de 12 anys. La condemna va ser per abusos malgrat que el Ministeri Fiscal sol·licitava una pena de 10 anys per agressió sexual. Dos mesos abans, l’Audiència condemnava a cinc anys de presó un veí de Lleida per abusar de la seua fillastra discapacitada. En aquest cas, va ser la mateixa Fiscalia la que va rebaixar la petició inicial d’agressió sexual a només abusos al considerar que no hi va haver violència. La condemna es va agreujar perquè els abusos es van produir de forma continuada. Ja el 2014, el Tribunal Suprem va ratificar una sentència de l’Audiència Provincial que condemnava un home a només 5 anys per violar una menor de 16 anys perquè no va utilitzar violència. Cas similar al d’un veí de Solsona que tan sols va ser condemnat a dos anys per violar la seua cunyada amb discapacitat perquè el tribunal va considerar que l’atac no va ser violent. El 2011, la violació d’una estudiant al campus de Cappont per dos homes es va saldar amb només 4 anys perquè havien consumit alcohol.

La campanya viral #cuéntalo destapa abusos en primera persona

Les xarxes socials juguen un paper fonamental en les mobilitzacions. Després de conèixer-se la sentència de La Manada, la ciutadania no només ha expressat la seua indignació al carrer sinó també a internet. Sota l’etiqueta #cuéntalo, usuàries i usuaris expliquen en primera persona com han estat víctimes d’abusos i agressions sexuals. En la majoria de casos, mai ho havien explicat públicament, d’altres ni tan sols havien denunciat. Entre aquests missatges, els usuaris comparteixen casos reals en els quals les víctimes ja no poden explicar la seua fatal història. Com és el d’Isabel Bascuñana, la jove lleidatana assassinada i violada el 2004. El missatge diu així: “Me’n vaig a les meues classes de dret a Lleida, quan acabo aviso els meus pares. Compro un entrepà i em disposo a tornar. L’empleat del pàrquing m’escanya, em viola i deixa el meu cos al maleter del meu Nissan. Ho escric perquè Isabel Bascuñana ja no pot explicar-ho.” Una altra jove explica la por que va passar pels comentaris degradants que li proferia un home que la seguia després de sortir de la universitat a Lleida.