SERVEIS NORMATIVA
Adéu a les cabines i les guies telefòniques
El Govern central modifica el reial decret que regula el servei universal de telecomunicacions || Argumenta que els telèfons públics de pagament estan en desús atesa la generalització dels mòbils
Un dels telèfons públics de pagament que queden a la ciutat de Lleida.
Les (poques) cabines telefòniques que queden a la via pública tenen els dies comptats. I és el Govern central ha modificat el reial decret que regula el servei universal de telecomunicacions per suprimir l’obligatorietat de garantir una oferta suficient de telèfons públics de pagament, així com l’existència de les guies telefòniques. En el text, que a tall d’esborrany està en exposició pública fins al proper dia 24, el ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital argumenta que “la situació actual del sector de les telecomunicacions electròniques permet constatar que algunes de les prestacions incloses en el servei universal van decaient en un progressiu desús: l’existència i posada a disposició de les guies telefòniques” i “l’existència d’una oferta suficient de telèfons públics de pagament”. De fet, remarca que “la generalització de la cobertura i ús dels serveis de telefonia i dades mòbils han fet que la utilització de les cabines telefòniques hagi disminuït sensiblement respecte a anys anteriors”.
D’altra banda, el ministeri apunta que altres països europeus ja han optat per aquesta mesura i recorda que ve avalada també pel fet que el nou marc normatiu de la UE en aquesta matèria (el Codi Europeu de Comunicacions Electròniques) no contempla els telèfons públics de pagament com a part del servei universal.
A més a més, respecte al servei de consulta telefònica sobre números abonats, l’esborrany indica que “en els últims anys no s’ha sdesignat operador encarregat de la seua prestació a l’haver-se constatat que es tracta d’un servei la demanda de la qual està prou garantida al mercat”.
Un informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ja va recomanar el 2016 al Govern central revisar la conveniència de mantenir les cabines dins de les obligacions del servei universal de les telecomunicacions, que exigeix que hi hagi almenys un telèfon públic de pagament en localitats de 1.000 habitants o més i un per cada 3.000 veïns. Aquell any, a Lleida capital hi ha 42 punts de telèfons públics i uns 150 a tota la província.
