EDUCACIÓ INVESTIGACIÓ
Un estudi de la UdL revela que augmenta la desigualtat entre els alumnes catalans
Una enquesta a membres d’equips directius conclou que la majoria creu que ha crescut bastant o molt en l’última dècada || El nivell socioeconòmic de les famílies i les retallades de recursos, claus
Dictat plurilingüe - Estudiants de 16 centres de Secundària de Lleida van participar a la UdL en aquest concurs de dictat en anglès, català i castellà. Els equips, formats per parelles, havien de lletrejar tres paraules de cada llengua en un t ...
L’educació està considerada un ascensor social des de fa dècades. L’ampliació de l’escolarització obligatòria i la progressiva millora de l’escola pública han possibilitat que nens de famílies amb rendes baixes puguin accedir a oportunitats molt similars als d’altres de famílies amb un nivell econòmic molt més alt. El problema és que aquest ascensor dóna símptomes de patir serioses avaries. Així ho constata l’avenç d’un estudi del grup d’investigació d’anàlisi social i educativa (GRASE) de la Universitat de Lleida (UdL), que ha enquestat 545 membres d’equips directius d’escoles d’Infantil i Primària de Catalunya, tant públiques com privades, per comprovar com ha evolucionat la igualtat d’oportunitats entre el 2007 i el 2017. A la pregunta de si opinen que han crescut les desigualtats entre l’alumnat del centre, un 16,9% diu que molt, i un 49,2%, que bastant, davant el 23,3% que respon poc i un altre 7,3% que diu que gens.
LES CLAUS
- Projecte i autors. Aquest estudi està finançat per l’Obra Social La Caixa dins del projecte Recercaixa “diversitat cultural i igualtat d’oportunitats a l’escola”, i els seus autors són els professors de la UdL Jordi Garreta, Jordi Domingo, Olga Bernad, Mònica Macià, Rosa Benavarri. Mariona Farré, Mercè Sala, Teresa Torres i Núria Llevot.
- Enquesta. Han enquestat 545 membres d’equips directius de col·legis d’Infantil i Primària públics i concertats.
- Resultats. Un 16,9% diu que la desigualtat ha crescut molt; un 49,2%, bastant; un 23,3%, poc; i un 7,3%, gens.
A més, aquesta impressió és molt més gran en centres on predominen les famílies de nivell socioeconòmic baix, on la suma de “molt” i “bastant” arriba al 83,3%; en els que predominen les famílies de nivell mitjà se situa en el 62,5%; i en centres amb majoria de famílies d’un nivell alt es queda en el 44,7%.
A nivell general, un 50,6% concreta que els alumnes que han empitjorat les seues oportunitats educatives són de famílies en risc d’exclusió social per motius socioeconòmics. I és que la crisi ha fet que les famílies amb menys recursos ja no puguin permetre’s inscriure els seus fills en activitats extraescolars o comprar determinats materials.
Paral·lelament, els enquestats constaten que durant aquest període han disminuït tant els recursos econòmics com els humans per atendre els alumnes més desfavorits. Concretament, un 72,3% afirma que s’han retallat.
La combinació del deteriorament de la situació econòmica de moltes famílies i aquesta reducció de recursos fa que el percentatge de membres dels equips directius d’escola que considera que l’alumnat de Catalunya no gaudeix d’igualtat d’oportunitats sigui ja d’un 43,5%, gairebé a la par dels que responen que sí que hi ha igualtat d’oportunitats, el 46,1%.
A més a més, en els centres amb més alumnes de famílies pobres, els primers són majoria (53,7%).
A l’hora d’analitzar quins factors influeixen que no hi hagi igualtat educativa, entre els més citats figuren el nivell socioeconòmic i sociocultural de la família, el barri en què viu i el seu entorn cultural i, a nivell educatiu, el deficient finançament, limitada dotació de professorat i forma d’assignar l’alumnat als centres.
I per intentar pal·liar aquesta situació, els directius citen com a actuacions més freqüents als seus centres l’atenció individualitzada, la millora de la metodologia docent i donar més suport acadèmic a determinats alumnes.
