Quatre de cada deu col·legis públics de Lleida, amb un 30% o més d'estrangers

El quaranta per cent dels col·legis públics de Lleida ciutat tenen almenys un terç d’alumnes d’origen estranger. Així ho constata un informe de la comissió contra la segregació escolar constitutida en el marc del Consell Escolar Municipal, que té com a objectiu aconseguir una distribució més equitativa entre pública i concertada.

L’acumulació d’alumnes d’origen estranger en alguns centres públics a la ciutat de Lleida, que fins i tot va denunciar el síndic de Greuges de Catalunya, s’està convertint en endèmica i per ajudar a revertir la situació s’ha constituït una comissió per l’equitat, la cohesió social i contra la segregació en el marc del Consell Escolar Municipal. La comissió considera com a estrangers els nens que no tenen la nacionalitat espanyola, independentment del lloc de naixement, i encara que creu que la segregació va més enllà de la immigració ha elaborat un diagnòstic sobre l’escolarització dels alumnes estrangers com a punt de partida.

El resultat és que un 40% de les escoles públiques de la capital tenen almenys un 30% d’estrangers a les aules i 13 centres (el 30% del total) tenen la qualificació de “màxima complexitat”. L’informe detalla també que a P-3 cap col·legi concertat no supera el 15% d’immigrants i un 53% n’escolaritzen menys del 5%, mentre que a la pública són només un 25% les que tenen menys del 5% d’estrangers.

Ensenyament diu que ara els centres ja es reparteixen els nens que arriben durant el curs

El col·legi Balàfia, amb més del 90% d’estrangers, defensa la seua qualitat i el treball a les aules

Així mateix, constata que, segons el padró municipal, el 25% dels nens que el pròxim curs s’haurien d’incorporar a P-3 són estrangers, mentre que ja estan per sobre d’aquest percentatge els barris de Rambla Ferran/Estació, Centre Històric, Príncep de Viana/Clot, Xalets Humbert Torres, Universitat i Balàfia.

La portaveu a Lleida de la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes (Fapac), Elisa Solé, reconeix que la comissió contra la segregació no donarà “resultats immediats” i voldrien que en un termini de 3-5 anys tant pública com concertada escolaritzessin un 15% d’estrangers. Va assenyalar que els centres reflecteixen la composició social de la zona en la qual es troben i opina que potser seria necessari fer més visibles els resultats i la línia pedagògica de les escoles amb més concentració d’immigrants per mostrar que són tan bones com la resta.

D’altra banda, apunta que l’administració a més hauria d’assumir el cost de les quotes, transport i menjador de la concertada de determinats alumnes per contribuir a una millor distribució.

Jordi Ferraz, director del Terraferma, representa l’escola concertada en aquesta comissió i assegura que “tots els centres concertats estem absolutament a favor d’escolaritzar immigrants”. Afirma que si no n’acullen més és “per un tema econòmic”.

Així, diu que part de les escoles concertades són fora de la ciutat, que comporta costos de transport i menjador “que nosaltres no podem assumir”, i que hauria de sufragar Ensenyament. Sobre el fet que també hi ha col·legis concertats a la ciutat amb pocs estrangers, al·lega que “és difícil que gent que viu en un barri escolaritzi els seus fills en un altre”.

En canvi, representants de la pública afirmen que escolaritzen alumnes que centres concertats no volen acollir. “Diuen a les famílies que hauran de pagar quotes i que la pública té més recursos per atendre’ls”, assenyalen.

La comissió ha definit com a línies estratègiques analitzar els costos d’aplicació de mesures de redistribució, promoure la vinculació de les famílies amb l’escola del seu barri i assignar de manera més equitativa els estrangers que van arribant durant el curs en lloc d’escolaritzar-los en centres de màxima complexitat. Aposta, així mateix, per mantenir la reducció de ràtio en aquests centres de 25 22 alumnes per aula a Infantil i Primària i de 30 a 27 a ESO, així com per controlar el frau en els empadronaments.

Precisament, el delegat d’Ensenyament, Miquel Àngel Cullerés va assenyalar que des del passat curs tots els centres mantenen la matrícula oberta per repartir als alumnes que arriben durant l’any amb l’objectiu de “no sobrecarregar els de màxima complexitat”, i va subratllar que d’aquesta manera s’ha procedit a una distribució equitativa de la majoria d’aquests nens.

A més a més, va recordar que els centres de màxima complexitat disposen de més plantilla i que els seus directors poden proposar la contractació de perfils específics de docents.

Per exemple, fa unes setmanes van arribar dos alumnes des del Marroc i després de Setmana Santa, dos de pakistanesos procedents de València. Va destacar que disposen d’una aula d’acollida en la qual ensenyen l’idioma als nouvinguts i que amb estratègies com destinar dos mestres per aula, desdoblar classes, treballar amb petits grups i de forma cooperativa han aconseguit obtenir resultats acadèmics excel·lents, sobre tot l’anglès. “En les proves diagnòstiques de sisè, el nostre nivell és superior al del conjunt de centres, no només al dels de màxima complexitat.” Va subratllar també la importància de la implicació de les famílies en l’educació dels seus fills, que estan promovent a través del projecte europeu Growing Together.

El col·legi Balàfia es fusionarà en un futur amb el Pinyana, ubicat en mòduls i amb al voltant d’un 50% d’immigrants, quan Ensenyament construeixi el nou edifici. La directora de l’escola Pinyana, Anna Moseguí, va explicar que molts dels nens són nascuts a Lleida i va destacar que alguns són fills de joves que van estudiar a la ciutat fins a Formació Profesional.

Va subratllar que els alumnes que des de P-3 són escolaritzats al centre són “completament iguals” en tots els àmbits que els que no són d’origen estranger, Així mateix, va apuntar que al juny acabarà la primera promoció d’alumnes que hauran cursat tota l’educació Infantil i Primària en barracons.

“A les proves de sisè, el nostre nivell d’anglès és superior al de la resta”

El col·legi Balàfia té més del noranta per cent d’alumnes estrangers, comptant-hi els de P-3 que han nascut a Lleida “però mai han sentit parlar català”, segons va indicar la directora, Salut Huerta. Va explicar que al llarg del curs solen tenir “més de cinquanta altes i baixes d’alumnes, xifra que suposa que una quarta part dels alumnes canvien”, situació que resulta difícil de gestionar.