SEGRE

UNIVERSITAT CIÈNCIA

La UdL analitza l'ADN de l'ordi que utilitza una de les principals cerveseres d'Espanya

Damm abans enviava mostres a França i ara un grup d’Agrotecnio és l’únic de l’Estat que comprova la puresa varietal || Si constata que el nivell és idoni, la firma premia els proveïdors

La doctora Marian Moralejo, amb llavors que envia Damm.

La doctora Marian Moralejo, amb llavors que envia Damm.S.E.

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La Universitat de Lleida comprova la puresa varietal de l’ordi per a malta de proveïdors del Grup Damm, una de les principals cerveseres d’Espanya, a través de l’anàlisi de l’ADN i certifica si té o no la qualitat que l’empresa requereix per elaborar la cervesa. Si els resultats de les anàlisis mostren el nivell de puresa que la firma considera idoni, premia econòmicament el proveïdor, a mode d’incentiu. Així ho va indicar la catedràtica de Bioquímica Marian Moralejo, del grup d’investigació consolidat en Agronomia i Millora del Rendiment i la Qualitat de Cultius Extensius d’Agrotecnio. Va assegurar que col·laboren amb Damm des de l’any 2014, quan la firma els va proposar que s’encarreguessin de les anàlisis. Fins aleshores, enviava les mostres a França i ara la UdL s’ha convertit en l’únic centre de l’Estat que efectua aquest treball per a l’empresa. Damm els remet mostres de manera regular des de la malteria La Moravia, situada a Bell-lloc i és la principal del grup, i de l’Estrella de Levante (a Múrcia), i també en rep d’altres proveïdors.

La doctora Moralejo va assenyalar que altres malteries diferencien puresa varietal a nivell morfològic, és a dir, de manera visual, “però és molt difícil i només es pot saber veritablement a nivell genètic”. Va detallar que Damm els envia mostres d’ordi per a malta amb un codi, de les quals agafen cinquanta llavors, les sembren i quan germinen extreuen l’ADN d’un tros de fulla de cada una de les plantes. “Després fem una amplificació per PCR per analitzar quatre marcadors moleculars, és a dir, examinem quatre regions del seu genoma. Sabem la combinació que hi ha d’haver entre aquests marcadors per identificar cada varietat. Veiem els resultats en un seqüenciador automàtic, que mesura el pes molecular que té cadascun dels marcadors i remetem un informe a l’empresa amb els resultats”, va apuntar. Va afegir que l’empresa pren tres mostres del mateix camió d’ordi, les barreja i en fa tres paquets: un se’l queda l’empresa lacrat, un altre l’envia a la universitat i un altre el remet al proveïdor, per si no està d’acord amb el resultat i vol fer una contraanàlisi.

La investigadora responsable destaca que amb aquests projectes es transfereix tecnologia

Els recursos obtinguts per la Universitat de Lleida per aquest treball han permès contractar una persona “que ens ajuda a fer les analítiques”, va manifestar, i va remarcar que aquesta col·laboració amb Damm és positiva per a la UdL per la projecció social, ja que “la societat veu que es transfereix tecnologia i coneixements”, i per a l’empresa, “perquè li interessa tenir el suport d’un organisme d’investigació que li dóna garanties”.

La de Lleida, la 331 de 1.614 universitats en un rànquing

El rànquing U-Multirank, impulsat per la Comissió Europea i que analitza 1.614 universitats de tot el món (75 d’Espanya), situa la Universitat de Lleida a la posició 331, segons va assegurar ahir la mateixa UdL. Va subratllar que destaca en l’apartat d’ensenyament i aprenentatge (sobretot en valoració dels estudiants) i en contribució territorial. D’aquesta manera, de les 75 universitats espanyoles, la de Lleida ocupa el desè lloc en ensenyament i aprenentatge, el quart en graduació de màsters en el temps previst, el setè en valoració de l’experiència d’aprenentatge, sisè en qualitat dels cursos, cinquè (i primer de les públiques) en valoració dels alumnes de l’organització dels programes, de l’accés al professorat i de les tecnologies de la informació i sisè en valoració dels laboratoris. Pel que fa a l’apartat d’investigació, la de Lleida és la desena universitat a l’índex de citacions, la dissetena en publicacions i la novena en les altament citades. Així mateix, ocupa la primera posició en orientació internacional dels graus i la setena dels màsters, així com l’onzena en contribució al desenvolupament territorial i la novena en graduats de màster que treballen a la regió.

El rànquing analitza aquest any també l’àmbit de Psicologia, en el qual la UdL se situa en quarta posició de 37 universitats de l’Estat espanyol, però la primera en ensenyament-aprenentatge i la tercera en contribució regional. En l’àmbit de Treball Social és la segona de 30 i destaca en investigació, encara que és tercera en orientació internacional. En Medicina, es troba al lloc 17 de 33, encara que és la primera en innovació en aprenentatge, la segona en ensenyament i la tercera en publicacions. En Infermeria és la 24 de 42, però primera en orientació internacional i segona en ensenyament pràctic.

Estudia també l’efecte de l’adob en l’ordi malter La doctora Moralejo va assenyalar que arran d’aquesta col·laboració han establert altres convenis amb Damm per a altres estudis més científics. El primer es va iniciar l’any 2015 i ja ha finalitzat. “Buscàvem millorar la qualitat, la puresa varietal, traçabilitat i l’empremta hídrica dels ordis malters. Damm volia saber a quina zona s’ha conreat [l’ordi], amb quines condicions d’adob i aigua, com s’ha emmagatzemat i transportat fins que es produeix la malta. I en un futur es continuarà la traçabilitat de la malta a la cervesa”, va relatar, i va incidir que llavors van contractar un estudiant d’Agrònoms que estava acabant el doctorat que va fer el treball durant tres anys i ara està a la plantilla de Damm. Actualment tenen un altre estudi en marxa en el qual analitzen “l’efecte de diferents tipus d’adob en l’ordi malter, com incideix en la seua qualitat”. “Volem firmar més convenis i fins i tot aconseguir un doctorat industrial”, va augurar Moralejo.

La doctora Marian Moralejo, amb llavors que envia Damm.

La doctora Marian Moralejo, amb llavors que envia Damm.S.E.

tracking