Vint denúncies en un any a Lleida per mals tractes a gent gran a casa seua

Els Mossos d’Esquadra van rebre l’any passat una vintena de denúncies relatives a maltractaments en què la víctima era una persona major de 65 anys. Tanmateix, la policia autonòmica creu que la gran majoria dels casos no surten a la llum per la por i la dificultat que uns pares denunciïn els seus fills, que solen ser els agressors.

Una vintena de persones majors de seixanta-cinc anys van denunciar l’any passat a les comarques lleidatanes haver estat víctimes de maltractaments, gairebé sempre a l’entorn familiar, fonamentalment per part d’algun dels fills. La majoria d’aquestes denúncies registrades pels Mossos d’Esquadra, disset, es van comptabilitzar a les comarques del pla i en tretze casos la víctima era una dona. Des de la policia autonòmica asseguren que la xifra de casos es manté estable, però que la majoria d’agressions continua sense sortir a la llum. “El que més ens preocupa és la part invisible perquè la xifra negra és molt elevada. En el cas de persones grans, l’agressor acostuma a ser un fill o una filla amb qui conviuen i costa molt per la dependència emocional. Els casos que ens arriben és perquè ja estan desesperats”, apunta Salva Gallego, responsable del Grup Regional d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra.

La majoria de les víctimes que van presentar la denúncia l’any passat tenen entre 70 i 75 anys i en tots els casos el maltractament va ser en l’àmbit familiar, ja que cap es va donar per part de cuidadors domiciliaris ni tampoc en residències de persones grans. “Generalment parlem d’un maltractament psicològic amb amenaces, insults, menyspreus o humiliacions. En persones grans també es dóna per omissió de cures i en algun cas hi ha agressions físiques”, explica Gallego.

La gran majoria de les denúncies les van posar dones i el maltractament sol ser psicològic

En relació amb el temps que les víctimes són maltractades, en el cas d’aquest col·lectiu sol produir-se durant molts anys. “En els casos en els quals l’agressor és la parella, quan preguntes a la víctima algunes responen que han patit maltractaments des de sempre”, reconeix Gallego. Les denúncies que reben els Mossos d’Esquadra s’envien a l’autoritat judicial i també es fa un treball coordinat amb serveis socials.

Per què costa que aquest tipus de mal tracte surti a la llum? Costa molt que es denunciïn per la vinculació afectiva que hi ha entre víctima i agressor. Si ja costa a la violència masclista, quan són persones grans, que l’agressor pot ser un fill o una filla, encara és més difícil que una mare faci el pas. Recentment s’ha creat una comissió territorial per abordar aquest assumpte. Què seria necessari fer perquè es denunciïn els casos ocults? S’ha de treballar conjuntament, de la mà, des dels Mossos d’Esquadra tant amb serveis socials com amb els sanitaris per poder detectar tots els casos.