L'aranès s'estrena a la selectivitat de la mà d'una alumna d'Arties

Les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) van començar ahir amb normalitat per a 1.868 lleidatans, però la gran novetat és que, per primera vegada a la història, una alumna farà dos exàmens en aranès. Es tracta de Lourdes Bruna, una jove d’Arties que ha cursat el Batxillerat francès (Batxibac) a l’institut Aran de Vielha. “És un dret que tenim, ja que l’aranès és llengua oficial a Catalunya i espero que no hi hagi cap problema a fer-ho en aquest idioma”, va declarar a TV3. Bruna no necessita fer la fase general de la selectivitat després de completar el Batxibac, un programa educatiu que dóna la possibilitat de tenir el Baxitllerat francès i espanyol alhora, i només es presentarà a les proves de la fase específica de matemàtiques i física.

El coordinador de la selectivitat a Lleida, Xavier Carrera, va assegurar que “no hi haurà cap problema per avaluar aquestes proves en aranès”. Va explicar que la universitat té els sistemes lingüístics necessaris per traduir i corregir els exàmens a qualsevol llengua oficial i que compten amb traductors especialitzats. Carrera ho va dir després que el síndic d’Aran, Carlos Barrera, oferís dos lingüistes per ajudar a traduir les respostes i puntuar els exàmens. Malgrat que no està obligada a fer les PAU, Bruna ha optat per fer la fase específica per apujar la nota d’accés a la universitat. Així doncs, la qualificació que Bruna tregui en aquestes dos assignatures l’haurà de sumar a la nota del Batxibac, que en un 70% és la mitjana dels dos cursos i el 30% restant, una prova d’avaluació externa obligatòria per a aquesta modalitat. La possibilitat d’accedir a un grau amb el Batxibac sense haver de fer la selectivitat es va implantar el curs 2014/2015, amb una nova normativa que permet l’accés a la universitat amb un títol de Batxillerat de qualsevol país membre de la Unió Europea.

Dia d'igualtat i d'adjectius

Les proves de llengua castellana i catalana, les primeres de la fase general, van tenir dos clars protagonistes: el feminisme i l’anàlisi sintàctica. Molts alumnes es van sorprendre favorablement que a la de castellà hi hagués un text sobre la igualtat entre dones i homes de l’escriptor Yuval Noah Harari, cosa que va fer que la majoria es decantessin per aquesta opció en comptes d’escollir l’altra, un fragment de Novelas ejemplares de Miguel de Cervantes. La prova incloïa preguntes sobre La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca. La part comuna consistia a enumerar els tipus d’adjectius i definir una sèrie d’oracions subordinades. Aquesta part de l’examen va ser la que més dificultats va crear entre els alumnes, especialment la dels tipus d’adjectius.

Quant a la prova de Català, La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, i un text argumentatiu de Javier Borràs van protagonitzar les dos opcions d’una prova amb preguntes de Terra Baixa, d’Àngel Guimerà.

A més, la fase general va ser per a l’anàlisi sintàctica amb un format tipus test. A part d’aquestes dos proves, ahir també es van fer els exàmens d’Història de la Filosofia, Química, Anàlisi Musical, Dibuix Tècnic, Literatura Castellana i Economia de l’Empresa. Aquest últim va generar diverses queixes a les xarxes socials per la seua dificultat.

D’altra banda, a l’Escola d’Enginyeria de la UAB els estudiants van rebre l’examen de català en lloc del de castellà, cosa que va provocar que quedessin confinats a l’aula durant la pausa. Res comparat amb el que els va passar als estudiants d’Extremadura, que ahir van repetir 7 exàmens perquè la universitat va filtrar per error exercicis d’aquest any. Finalment, el sindicat SEPC va repartir fulls volants pel campus de Cappont criticant que Història de la Filosofia passés a ser de la fase específica i els preus de la selectivitat.

El Batxibac, una modalitat que permet no fer aquesta prova La modalitat del Batxibac va ser una iniciativa impulsada pels governs espanyol i francès el 2010 per permetre als alumnes que així ho demanessin poder tenir de forma simultània els títols del Batxillerat dels dos països. Els seus titulats tenen l’opció d’accedir directament a la universitat sense fer la selectivitat. Això sí, llavors la seua nota d’accés serà d’entre 5 i 10 com a màxim. Per això, els que volen entrar en carreres amb notes de tall més altes, o bé fan tota la selectivitat o, com Lourdes Bruna, la seua fase específica. En tots dos casos tenen l’opció d’elevar la nota d’accés a entre 10 i 14. Aquesta modalitat la imparteixen 101 centres de tot l’Estat. A la província hi ha sis instituts que l’ofereixen: el Gili i Gaya i Episcopal a Lleida ciutat, el Joan Brudieu de la Seu d’Urgell, el de la Pobla de Segur, el Vedruna de Tàrrega i l’institut Val d’Aran a Vielha.