REPORTATGE EDUCACIÓ
Un institut de Lleida prohibeix els mòbils al centre
El Torre Vicens prohibeix des del curs passat als alumnes de primer i segon d’ESO portar el mòbil al centre i aquest l’ha ampliat als de tercer || Els professors van constatar que molts hi estaven “enganxats”, la qual cosa afectava negativament les relacions personals i les classes
Els alumnes es relacionen més ara al pati gràcies al fet que cap mòbil ho impedeix.
Fins al primer trimestre del curs 2016-2017, els alumnes d’ESO de l’institut Torre Vicens portaven al centre el telèfon mòbil: estaven enganxats tot el dia a casa i a l’institut, a l’hora del pati i fins i tot durant les classes. De fet, el pati transmetia una sensació d’“abandó”, ja que tots estaven en cercles amb els aparells, jugant i enviant missatges, i a les pistes esportives a penes se’n veia algun
Va ser llavors quan els professors van decidir posar les cartes sobre la taula. No podia ser que els alumnes no es relacionessin entre ells en els descansos, que per culpa d’haver d’acabar una partida al mòbil arribessin tard a classe i, a més, alguns es desconcentraven a l’aula perquè estaven pendents dels missatges de WhatsApp.
Van proposar al consell escolar una mesura radical i poc practicada: prohibir portar-lo a sobre. La resposta dels pares va ser molt positiva, explica la psicòloga del centre, Pilar Atienza, per la qual cosa al tornar de les vacances de Nadal, es va implantar la mesura a primer i segon d’ESO.
La majoria d’alumnes van rebutjar la mesura, però la compleixen, i ara es relacionen molt més
La postura dels alumnes va ser diferent, la majoria van rebutjar la prohibició, però no van tenir més remei que complir-la. Alguns d’ells expliquen que “n’hi ha massa que estan realment viciats amb el mòbil”. En aquest sentit, Atienza va apuntar que el Centre Infantil de Sant Joan de Déu ha detectat un augment de l’alumnat amb dependència del mòbil.
Malgrat la seua reacció, ara l’ambient ha canviat molt. “Juguen, es relacionen entre ells, estan més atents a classe i no arriben tard”, explica la cap d’estudis, Chus Castro.
En el cas que enxampin algú amb el terminal, se li requisa i són els pares els que l’han d’anar a buscar. “Alguns ens diuen: ja us el podeu quedar!”, explica. Tanmateix, va afegir que algun alumne “contesta malament” quan se li requisa.
Aquest curs, la mesura s’ha implantat també a tercer d’ESO. “A quart els donem un vot de confiança i també l’utilitzem com a eina pedagògica”, va indicar la cap d’estudis. Fa poc que França va anunciar que de cara al curs vinent es prohibiran els mòbils a tots els centres escolars, “arribarà un punt en què s’haurà de regular”, va sentenciar Atienza.
«Penso que és una bona idea perquè així ens relacionem més. A més a més, així no ens preocupem per si algú ens el roba.» RAÜL. 1R ESO «Abans jugàvem molt amb ell al pati, no fèiem gens d’esport. Ara crec que és molt millor perquè juguem a futbol.» MARC. 2N ESO «Mai l’he portat. Abans m’avorria perquè tots estaven amb l’aparell. A 4t estic segur que passarà igual, però jo no el portaré.» CLAUDIUS. 3R ESO
“A Batxillerat, hi ha exàmens amb el mòbil” L’altra cara de la moneda al Torre Vicens és l’ús pedagògic que es dóna al telèfon mòbil a quart d’ESO i Batxillerat. De fet, la mateixa cap d’estudis, Chus Castro, i algun altre professor, han examinat durant el curs amb el mòbil els alumnes de Batxillerat. “És una eina més, com ho és l’ordinador. El que faig són preguntes a través de les enquestes de Google o comprensions lectores. Ells estan acostumats a llegir amb les pantalles petites”, assenyala Castro. També explica aquesta cap d’estudis que encara que aquests alumnes el poden portar, ho respecten, “i si han de fer una trucada urgent, sempre ens avisen”.
