INNOVACIÓ PROJECTE SOCIAL
Tecnologia lleidatana per a la repoblació de boscos cremats llançant llavors amb drons
Un equip format per enginyers de Lleida, Elx, Tenerife, Turquia i l’Índia desenvolupa el projecte al Parc Científic de Gardeny || Amb programari lliure perquè pugui utilitzar-se arreu del món
El creador, Lot Amorós, amb els enginyers i el dron que han construït.
Un equip de catorze enginyers –deu de Lleida, i la resta d’Elx, Tenerife, Turquia i l’Índia– participa en un projecte de repoblació forestal amb drons, anomenat Dronecoria. Es tracta d’una alternativa que augmenta la possibilitat de germinació de les llavors i d’accedir a llocs on no s’arriba a peu en zones devastades per incendis, terratrèmols o tsunamis. Els laboratoris del Parc Científic de Gardeny Liquid Galaxy Lab i Lleida Drone Lab col·laboren en aquesta iniciativa que compta amb el suport de les Nacions Unides, Telefónica, Ikea i Autodesk, entre d’altres.
Normativa
- Negligències. La normativa estableix que no es pot pilotar cap aeronau de manera negligent o temerària que posi en perill la vida o les propietats alienes, cosa que pot comportar sancions de fins a 225.000 euros.
- Interferències. S’ha d’evitar la creació d’interferències o incidents amb altres aeronaus. El pilot ha de fer volar el dron sense perdre’l de vista.
- Distàncies de seguretat. No es pot fer volar el dron a menys de 150 metres de zones urbanes; 50 metres de persones, concentracions o grups; 150 metres de vies del tren, autopistes o vies ràpides; 4 quilòmetres d’aeroports; 2 quilòmetres d’aeròdroms i heliports, i 5,5 quilòmetres de centrals nuclears. Es necessita una prèvia autorització de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), dependent del ministeri de Foment, per poder utilitzar-lo de nit.
- Registre. Per a finalitats purament recreatives no és necessari inscriure el dron al registre d’aeronaus no tripulades de l’AESA. Aquesta agència recomana volar en zones d’aeromodelisme o àrees despoblades.
Segons va explicar el director de laboratoris del parc, Andreu Ibáñez, el dron utilitzat pesa catorze quilos, té un diàmetre d’1,5 metres i una altura de quaranta centímetres. “Aquest projecte té una connotació social, el pujarem a internet perquè qualsevol persona del món el pugui construir i programar”, va assenyalar, i va afegir que treballen “per a la sostenibilitat”.
La normativa dificulta que pugui volar de forma automàtica, de manera que no podrà usar-se a Espanya
El creador del projecte és l’enginyer d’Elx Lot Amorós i fins avui ha impartit un parell de jornades a l’edifici CeDiCo del Parc Científic. Ibáñez va explicar que ahir van estar treballant amb el software per donar les instruccions al dron. “S’ha de programar perquè pugui detectar les zones cremades i sàpiga arribar-hi perquè llanci llavors”, va apuntar.
Aquest aparell volador està dotat amb càmeres fotogràfiques i amb un dipòsit de vuit litres en el qual es transporten les llavors. Ibáñez va detallar que estan protegides amb unes capes de nutrients fabricades per ells, perquè els animals no se les mengin, i per facilitar la germinació. De fet, en la jornada d’avui, a la qual assistiran professors de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària i alumnes de l’Escola Politècnica Superior, de la Universitat de Lleida, treballaran amb la fabricació d’aquestes llavors i amb el reconeixement d’imatges per part del dron.
Malgrat tota la feina, Ibáñez va reconèixer que la possibilitat que el projecte arribi a posar-se en funcionament aquí és “impossible perquè la normativa no ho permet”. En aquest sentit, va explicar que la idea és que el dron funcioni de forma automàtica, i no manejat per un comandament de manera manual, “i a Espanya està prohibit que un aparell volador estigui automatitzat”. Per això, penjaran el projecte a internet perquè en països on la legislació ho permeti es pugui utilitzar. “Té voluntat de ser projecte internacional”, va sentenciar.
