DELICTES BALANÇ
Nou repunt de les estafes a Lleida, amb vuit denúncies al dia
|
Vista general de l’entrada de l’Audiència de Lleida, als jutjats del Canyeret.
L’augment de l’activitat virtual també incrementa el risc de ser víctimes d’estafes, sobretot amb les targetes bancàries i les compres en pàgines web no segures. A Lleida, aquest tipus de delicte continua despuntant i ja es registren fins a vuit denúncies al dia. Segons les últimes dades dels Mossos d’Esquadra, entre els mesos de gener i maig s’han registrat un total de 1.194 denúncies, la qual cosa representa un increment del 56% respecte al mateix període de l’any passat, quan es van denunciar 764 estafes.
Aquest augment ha portat els Mossos a intensificar les accions comunicatives per donar consells preventius i arribar a més usuaris per conscienciar-los del risc que pot tenir, per exemple, comprar per internet sense assegurar-se que la pàgina sigui segura. El mes de maig passat, durant la presentació del balanç de delictes del 2017, el portaveu dels Mossos, l’inspector Albert Oliva, va alertar que la resolució de les estafes se situa en el 16 per cent per les dificultats d’activar investigacions internacionals i arribar al domicili de comptes bancaris, habitualment en altres països, o al registre de pàgines web o correus electrònics.
Van carregar més de 800 euros a nom de la propietària en serveis d’internet al seu habitatge
En el cas de Lleida, de les 1.194 denúncies presentades se’n va resoldre només el 20%. En les estafes per internet, destaquen la suplantació d’identitat del proveïdor, conegut com phishing o el ransomware (virus maliciós instal·lat a l’ordinador de la víctima de forma remota). També es detecten robatoris de targetes per utilitzar-les en petites compres, ja que no se sol·licita el PIN de seguretat.
Presó per fer-se passar per la propietària del seu pis
L’Audiència de Lleida ha condemnat una parella a un any de presó per un delicte d’estafa per contractar un servei d’internet suplantant la identitat de la propietària del pis que tenien llogat. D’aquesta forma, la sala confirma la sentència dictada en primera instància pel Jutjat Penal 3 i rebutja el recurs dels processats al considerar els fets com a provats.
D’aquesta forma, la sentència assenyala que la parella, “de comú acord i amb ànim d’obtenir un il·lícit benefici patrimonial”, va utilitzar les dades de la llogatera del pis en el qual vivien, sense el seu consentiment, per contractar els serveis d’una companyia de telefonia i internet per un import de 865 euros.
