La consellera Borràs visita la remodelació de les sales de renaixement i barroc del Museu de Lleida

La consellera de Cultura Laura Borràs ha visitat aquest matí la primera fase de remodelació de l’exposició permanent del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, duta a terme com a conseqüència de la sortida de 44 peces procedents del monestir de Sixena el passat 11 de desembre de 2017 quan, en virtut d’una execució provisional, tècnics aragonesos, acompanyats de la guàrdia civil, van endur-se aquests objectes cap al monestir de Sixena.

Davant dels fets ocorreguts que van afectar la integritat de les col·leccions del Museu de Lleida, el Departament de Cultura va posar en marxa a finals del 2016 un programa d’actuacions en els principals equipaments patrimonials de les terres de Lleida a través del qual refermava el seu compromís amb la riquesa del patrimoni artístic i cultural de Lleida. Entre altres, es va declarar el Museu de Lleida com a “museu d’interès nacional”, es van incrementar els seus recursos econòmics ordinaris per millorar el seu funcionament, es va impulsar la política d’adquisicions del museu i es va realitzar el dipòsit estable d’obres rellevants de procedència de l’antiga Diòcesi de Lleida, conservades al MNAC.

La primera fase de renovació que es presenta avui afecta les sales de renaixement i barroc, més concretament la part dedicada al monestir de Sixena com a centre d’irradiació de les corrents artístiques del segle XVI que representava la gran obra del retaule major atribuït al Mestre de Sixena, i també en la part del museu referent al segle XVII, moment àlgid del barroc, amb el desplaçament i nova ubicació d’algunes de les seves obres cabdals, així com la incorporació d’una gran vitrina dedicada a la ceràmica policroma de Lleida, una de les més admirades del Principat.

El gran canvi al discurs de la sala d’època renaixentista l’ha provocat la incorporació a l’exposició permanent del museu de la taula “Jesús entre els doctors de la Llei”, atribuïda al Mestre de Sixena, que el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha cedit al Museu de Lleida. La taula formava part del retaule major de l’església del monestir de Santa Maria de Sixena (1515-1519), del qual el Museu de Lleida exposa quatre taules més: Sant Agustí, Sant Ambrós, Sant Pere i Sant Pau.

Amb aquesta incorporació es dona entrada al discurs del museu al Mestre de Sixena i a la seva gran obra pictòrica, tant a la realitzada al monestir de Sixena com a tota la Corona d’Aragó. Aquest gran retaule, pintat durant el primer terç del segle XVI, havia estat format per unes trenta-vuit taules i és una de les obres més ambicioses del Renaixement a la Corona d’Aragó. Les circumstàncies de la història han fet que els seus compartiments, avui en dia, es trobin dispersos en museus i col·leccions d’arreu. El retaule estava dedicat a la Mare de Déu i és obra de l’anomenat Mestre de Sixena, un pintor anònim i desconegut, del qual es desconeix si era hispà o forà, i que ha esdevingut un unicum en la pintura espanyola de la primera meitat del segle XVI. També és l’autor d’un altre retaule del monestir de Sixena, el de la Pietat.

El fragment cedit pel MNAC s’exposa al costat dels altres quatre fragments conservats al Museu de Lleida. Això ha comportat que les dues taules que hi havia exposades en aquest pany de paret, una que representa Santa Eulàlia i Santa Madrona i l’altra amb la representació de Santa Llúcia i Santa Àgueda, datades al primer quart del segle XVI i procedents també del Monestir de Sixena, s’hagin mogut uns metres i ara ocupin el lloc on es trobaven exposats quatre fragments d’alabastre del retaule de Santa Anna fins al passat 11 de desembre de 2017, en què tècnics del govern aragonès, acompanyats de la guàrdia civil, se’ls van endur a Sixena.

Pel que fa a la sala de barroc, una gran vitrina acull una excepcional col·lecció de ceràmica lleidatana del segle XVII, adquirida el 2016 pel Departament de Cultura per a formar part de la Col·lecció Nacional de la Generalitat de Catalunya i dipositada al Museu de Lleida; una selecció d’objectes ceràmics procedents de l’església parroquial de Bellpuig i un plat adquirit el 2017 per la Diputació de Lleida i dipositat al museu. En total, 77 peces ceràmiques, entre les quals destaquen la vaixella de taula, pots de farmàcia o bacins de barber.

La col·lecció de pisa lleidatana adquirida per la Generalitat, destaca per la seva qualitat, raresa i bon estat de conservació convertint-se en la millor col·lecció de ceràmica policroma lleidatana del segle XVII de tots els museus catalans. Inclou pots d’apotecari de pisa blava, una plata de pisa blava, un pot d’apotecari policrom, fruiteres o sotacopes policromes, plats petits policroms, plates policromes i un bací de barber policrom. Les ceràmiques policromes lleidatanes es troben entre les menys habituals de les produccions catalanes d’època moderna. La seva producció és relativament escassa i no proliferen gaire als mercats d’art i antiguitat, sent molt cobejades per experts i col·leccionistes.

Pel que fa al conjunt ceràmic de l’església de Sant Nicolau de Bellpuig, cal remarcar que es tracta d’una troballa excepcional. L’any 1970 es va localitzar a l’església de Bellpuig una sitja amb més de 1700 plats sencers de ceràmica. Una segona excavació (1998-1999) va treure a la llum, novament, una gran quantitat de material ceràmic. Aquestes troballes van permetre documentar produccions ceràmiques catalanes dels segles XVII al XIX, però també aragoneses (Muel) i valencianes (l’Alcora), entre d’altres. Són plats que es van emprar, segurament, per administrar l’extremunció als malalts i, després d’haver estat en contacte amb els sants olis, es llençaven a la sitja de l’església a manera d’ofrena o exvot. Una pràctica que es documenta a Bellpuig des del segle XVI fins a finals del segle XIX, fet que converteix aquest conjunt ceràmic en un cas emblemàtic a Catalunya, que ha de permetre estudiar i aprofundir en les pràctiques religioses i antropològiques de la Catalunya interior. Més de 1600 objectes d’aquestes troballes van ser dipositats al Museu de Lleida per l’Ajuntament de Bellpuig i el Bisbat de Solsona. Ara s’hi exposa una cinquantena, la resta s’estudiarà i documentarà degudament.

També s’exposa un plat de pisa policroma lleidatana del segle XVII adquirit per la Diputació de Lleida. El plat està decorat amb motius vegetals i la part central està presidida per la figura d’un au de grans dimensions, fet poc comú en plats d’aquestes característiques i que converteix aquest objecte en excepcional.

La col·locació d’aquesta gran vitrina ha comportat el moviment de dos escultures que ja s’exposaven en aquest àmbit: l’Assumpta (1679-1680) de Francesc Santacruz II, procedent del retaule major de l’església de l’Assumpció de Torres de Segre; i la figura del Crist flagel·lat, del segle XVII, que probablement procedeix de la Seu Vella de Lleida.

Per últim, s’exposa de forma permanent el Calvari de Tragó cedit pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i que ja es mostrava al públic des del març del 2017. La nova instal·lació permet contemplar l’objecte en la seva totalitat. Es tracta d’un calvari de la primera meitat del segle XIII procedent de l’església de Tragó de Noguera; està presidit per la figura de Crist, coronat i seminú, flanquejat per la Mare de Déu i sant Joan Evangelista. Conserva la seva policromia, de gran qualitat, amb una representació de l’Agnus Dei a la part posterior. Tot i que la tradició diu que aquest calvari procedeix de l’església de Tragó de Noguera, la seva tipologia i el seu estil han portat alguns especialistes a relacionar-la amb un conjunt de talles conservades o originàries de la Val d’Aran.

Aquesta primera fase de remodelacions es completarà a finals d’aquest 2018 o principis del 2019, amb els canvis que afectaran a la part de les sales de gòtic, on encara es poden veure les lleixes buides on hi havia exposats els tres sepulcres de fusta policromada procedents del monestir de Sixena i que es van endur del Museu de Lleida el passat 11 de desembre de 2017.