Els contribuents hauran de demostrar pèrdues per no pagar la plusvàlua municipal

El Tribunal Suprem ha establert que les liquidacions o autoliquidacions per l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IITNU), conegut com a plusvàlua municipal, podran anul·lar-se només quan s’hagi provat per part del contribuent l’existència d’un pèrdua de valor, segons informa Europa Press en la seua pàgina web.

En concret, la Sala Tercera del Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació interposat contra una sentència dictada per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó en considerar que va interpretar "de manera correcta" la norma. En detall, denegava al BBVA la devolució del que va pagar per la venda d’uns terrenys de naturalesa urbana en considerar que no s’havia demostrat que no hi va haver guany en l’esmentada operació.

D’aquesta forma, el Tribunal Suprem posa fi al buit legal existent l’últim any, en el que s’han reclamat la devolució de plusvàlues fins i tot en els casos en els quals es va produir un guany.

El febrer de l’any passat el Tribunal Constitucional va anul·lar l’impost municipal de plusvàlues i en una altra sentència de maig establia que els contribuents no haurien de pagar l’esmentat gravamen quan la venda d’habitatge li hagi generat pèrdues. Ara el Suprem aclareix que només es podrà reclamar la devolució i la plusvàlua en els casos en els quals es provi que hi va haver pèrdues.

L’Alt Tribunal considera que els articles 107.1 i 107.2 del text refós de llei d’hisendes locals "pateixen només d’una inconstitucionalitat i nul·litat parcial", pel que són "constitucionals i resulten, doncs, plenament aplicables en tots aquells supòsits en els quals l’obligat tributari no ha aconseguit acreditar" que la constitució o transmissió d’aquests terrenys "no ha posat de manifest un increment del seu valor o, el que és igual, una capacitat econòmica susceptible de ser gravada".

Al contrari, considera inconstitucional, i per tant nul, l’article 110.4, perquè com assenyalava ja el mateix TC, "no permet acreditar un resultat diferent del resultant de l’aplicació de les regles de valoració que conté", ja que impedeix als subjectes passius que "puguin acreditar l’existència d’una situació inexpressiva de capacitat econòmica".

Precisament aquesta nul·litat és la que utilitza ara el Suprem per establir la possibilitat que "els obligats tributaris puguin provar la inexistència de l’augment del valor del terreny davant de l’Administració municipal o en el seu cas, l’òrgan judicial" i evitar d’aquesta manera el pagament de la plusvàlua.

En relació amb les proves de la inexistència d’una plusvàlua "real i efectiva", el tribunal considera que correspon a l’obligat tributari (contribuent) provar la inexistència d’increment de valor del terreny onerosament transmès i que per acreditar que no ha existit la plusvàlua gravada per l’IIVTNU "podrà el subjecte passiu oferir qualsevol principi de prova, que almenys indiciàriament permeti apreciar-la", com per exemple la diferència entre el valor d’adquisició i el de transmissió que es reflecteix en les escriptures públiques.

Una vegada aportada la prova que el terreny no ha augmentat de valor, el Suprem assenyala que "haurà de ser l’Administració la que provi en contra de les esmentades pretensions".

Segons el seu parer, una plusvàlua real i efectiva és "perfectament constatable" amb els mitjans de comprovació que estableix la Ley General Tributaria.