IMPOSTOS BÉNS URBANS
El Suprem obliga a demostrar pèrdua de valor per evitar el pagament de la plusvàlua
Aclareix la sentència del Constitucional que va anul·lar parcialment la llei i conclou que en els altres casos s’ha de pagar || Manté les bases per calcular l’impost que molts jutges donaven per suprimides
La plusvàlua grava la transmissió de pisos o solars.
Tots els contribuents que no puguin demostrar que el seu habitatge o terreny urbà ha perdut valor en el moment del traspàs –ja sigui per compravenda o herència– hauran de pagar l’impost municipal de la plusvàlua. Així ho estableix el Tribunal Suprem en una sentència que es va fer pública ahir, que aclareix el buit creat per la resolució del Tribunal Constitucional (TC) del maig de l’any passat que va declarar inconstitucionals els articles de la llei d’Hisendes Locals que regulen aquest gravamen. En concret, la resolució de la Sala Tercera del Suprem avala una sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia d’Aragó al considerar que va interpretar “de manera correcta” la norma quan va denegar al BBVA la devolució de la plusvàlua que va pagar per la venda d’uns terrenys al concloure que l’entitat bancària no va demostrar que no hi va haver guany en aquesta operació.
D’aquesta forma, posa fi al buit legal existent des que va tenir lloc la sentència del Constitucional. En aquest període s’han reclamat la devolució de plusvàlues fins i tot en casos en els quals hi va haver guanys i diverses instàncies judicials, des del jutjat contenciós fins a algun Tribunal Superior de Justícia, havien estimat els recursos argumentant que els ajuntaments no podien liquidar la plusvàlua fins que el Congrés aprovés una nova llei que suplís les bases per al seu càlcul anul·lades pel Constitucional. Precisament, el jutjat del contenciós de Lleida era un dels que aplicaven aquesta línia (vegeu el desglossament lateral).
El Suprem indica que els articles 107.1 i 107.2 de la llei d’Hisendes Locals (que fixen les bases per calcular l’import del rebut) afectats per la sentència del TC “concorren només en una inconstitucionalitat i nul·litat parcial”, per la qual cosa són “constitucionals i resulten, doncs, plenament aplicables en tots aquells supòsits en els quals l’obligat tributari no ha aconseguit acreditar” que la transmissió del bé “no ha posat de manifest un increment del seu valor o, el que és el mateix, una capacitat econòmica susceptible de ser gravada”. En canvi, sí que declara nul el 110.4 a l’entendre que impedeix que els contribuents “puguin acreditar l’existència d’una situació inexpressiva de capacitat econòmica”, la qual cosa permet que a partir d’ara sí que puguin fer-ho.
