Una llei per treure el franquisme dels carrers i les places

La consellera de Justícia de la Generalitat, Ester Capella, va anunciar ahir que el Govern elaborarà una llei catalana de memòria històrica que, entre altres qüestions, buscarà donar a la Generalitat la capacitat d’eliminar tota la simbologia franquista que queda als carrers de Catalunya. Una normativa que podria afectar els noms de nou carrers de Lleida que la plataforma Lleida Lliure de Franquisme va demanar retirar i va presentar una demanda al jutjat contenciós, que va ser desestimada per la jutge al considerar que ja hi havia un procediment obert per la Paeria sobre aquests carrers que encara no ha acabat. Tot i així, l’alcalde, Àngel Ros, va assegurar que “em sembla una llei fantàstica, però Lleida ja va fer els deures fa anys en aquest aspecte”.

Ros va celebrar l’elaboració d’aquesta nova llei al mateix temps que va assegurar que no afectaria la ciutat. “Vam fer els deures molt aviat i així ho reconeix el Memorial Democràtic. Des dels anys 80 fins ara hem tret noms de carrers i blocs socials que estaven vinculats amb el franquisme.”

Sobre si aquesta normativa afectaria els carrers que la plataforma Lleida Lliure de Franquisme vol retirar, l’alcalde va declarar que “no són noms representatius d’un període determinat i fins i tot algunes de les plaques van ser posades per un ajuntament democràtic. Si alguns partits, que no són majoria a la Paeria, creuen que aquests carrers tenen vinculació franquista, demanarem a la comissió de carrers que els investigui”, va concloure.

Durant la compareixença per explicar els aspectes principals d’aquesta nova llei, la consellera Capella va dir que “no podem tancar ferides si convivim amb símbols que han humiliat els perdedors de la Guerra Civil i les víctimes del franquisme. Això inclou monuments i noms de carrers que homenatgen colpistes i dirigents de la dictadura” i va precisar que la llei buscarà donar una gestió “integral” de totes les accions relacionades amb la memòria històrica. La llei també busca crear una Comissió de la Veritat, que estudiarà, aclarirà i quantificarà els crims del franquisme.

Així mateix, va valorar les paraules de Ros com a “incongruents, ja que persones com Sangenís, Areny o Recasens tenien càrrecs i vinculació obertament franquista. Esperem que tard o d’hora tot es posi al seu lloc”, va assegurar Sancho.

Sangenís o Areny tenien càrrecs i idees franquistes

La plataforma Lleida Lliure de Franquisme va rebre amb optimisme moderat l’anunci d’aquesta nova llei i sol·licitarà una reunió amb Justícia per conèixer les mesures que contempla aquesta normativa. “És una bona notícia però estarem pendents de la seua aplicació i esperem que es retirin els vuit carrers amb noms franquistes a la ciutat”, va dir la portaveu, Esther Sancho.