La futura retallada d'altures del POUM de Lleida ciutat afecta 2.890 edificis

La controvertida futura retallada d’altures del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Lleida ciutat afecta un total de 2.890 edificis existents, la majoria a l’entorn de la ronda interior, als barris Noguerola-Avinguda del Segre, Universitat i el Clot, però també en sectors d’Instituts-Sant Ignasi, Mariola, Cappont, la Bordeta i Pardinyes. El POUM estableix que en el futur, quan l’immoble sigui enderrocat i se’n construeixi un altre, la seua altura haurà de ser inferior en una planta (en la majoria dels casos), en dos (com en trams d’Anselm Clavé o Alfred Perenya) o en fins a tres (com en parcel·les del carrer Comerç). En canvi, n’hi ha altres, moltes menys, on s’eleva l’altura.

Aquest fet ha suscitat nombroses al·legacions de particulars i entitats com associacions de veïns. No obstant, el govern municipal destaca que des del 1999, quan es va aprovar l’actual POUM, hi ha 2.676 edificis que es troben en aquesta situació, denominada de “volum disconforme”, ja que també hi ha casos en què la futura limitació afecta la profunditat edificable en lloc de l’altura.

Així, assenyala que amb el nou planejament només hi haurà un 3,7% més (214) d’immobles afectats. Precisament, la Paeria basa en aquesta circumstància la seua argumentació que aquesta qualificació no afecta de cap manera els actuals habitatges (vegeu el desglossament annex).

L’altura edificable de cada parcel·la va en funció de l’amplada del carrer. Respecte al planejament vigent, el nou POUM només introdueix dos canvis que afecten les zones d’eixamplament d’edificació intensiva al centre, ja que retalla una planta per als carrers d’entre 12 i 15 metres d’amplada (planta baixa més 3) i les d’entre 20 i 25 metres (planta baixa més 5).

El govern municipal diu que l’objectiu és augmentar la lluminositat i la salubritat d’aquests carrers per “incrementar la qualitat de vida de les generacions futures”.

D’altra banda, precisa que també hi ha edificis amb volum disconforme perquè han convertit l’entresolat o la sotacoberta en una planta de pisos més, una cosa irregular.

Lleida

El govern de la Paeria assegura que “la situació de volum disconforme no suposa cap afectació respecte al dret de propietat”, ni “cap mena de limitació” per a obres de reforma, ampliacions i canvi d’usos dels locals.

Afirma que “no afecta el valor dels immobles, habitatges o locals. D’acord amb les normes que resultin d’aplicació i d’acord amb la informació facilitada per pèrits i taxadors que intervenen en els diferents tipus de valoració, els valors unitaris s’apliquen sobre la totalitat de l’edificació existent, sense infravalorar l’excés d’edificació respecte al planejament”, per la qual cosa “no altera el valor de mercat, ni l’urbanístic, ni l’hipotecari ni a efectes fiscals”.

En canvi, alguns urbanistes i advocats consultats discrepen d’aquesta opinió. Un exemple és de l’economista i urbanista Ramon Morell. “Està clar que el valor d’un pis que queda fora d’ordenació baixa, si demanes un crèdit hipotecari amb l’aval del pis el banc te’l valorarà menys”, va assenyalar, i va afegir que també es veurà afectat el preu en cas de venda. “Fer això [la retallada d’altures en zones edificades] és legal, però cal argumentar-ho molt bé”, va dir.

A més, va apuntar que els propietaris d’habitatges o solars afectats poden presentar al·legacions davant del Cadastre per demanar una rebaixa de l’IBI per aquesta raó. Per la seua part, un advocat va considerar que “s’està traient un dret adquirit” a propietaris d’immobles construïts d’acord amb el planejament vigent en el seu dia, i va plantejar que això “podria arribar a ser indemnitzable”.