Els nòmades de la fruita

Són les vuit de la tarda i una trentena de persones s’amunteguen a les portes del centre d’atenció a temporers al pavelló 3 de Cappont. Fan cua per poder dutxar-se i agafar una bossa de menjar amb què aguantar la resta del dia. Són temporers que han vingut a Lleida a buscar feina a la campanya de la fruita, però reconeixen que la situació és complicada.

“Em van contractar durant una setmana però al cap de pocs dies em van acomiadar”, explica Samir, un algerià que fa diversos anys que passa l’estiu a Lleida. “El que ens donen al centre està bé, però són gotes d’aigua en el desert. Fa falta molt més que una bossa amb pa i sucs per aguantar tot un dia”. Un altre temporer, Hassan, explica que el principal problema amb què es troben és l’habitatge. “Ja sigui per preu o perquè no volen tenir temporers, és gairebé impossible trobar un pis per a nosaltres i això ens obliga a dormir al carrer, és lamentable però cal continuar lluitant dia a dia”, explica.

El fet que molts temporers vinguin contractats d’origen dificulta les coses als que han vingut a provar sort. “Ens contracten màxim un parell de dies i ja està, a més que en alguns casos no respecten els drets laborals. És trist però cal continuar intentant trobar feina com sigui”, explica Samir.

“L’ajuda que ens donen al centre de Cappont està bé, però són gotes d’aigua en el desert”

El regidor de Serveis Socials de l’ajuntament, Xavier Rodamilans, explica que aquest any hi ha 27.000 treballadors que han vingut a Lleida per a la campanya de la fruita. El 30 per cent són persones sense papers i 193 dels quals dormen al carrer. “Falta un compromís de totes les administracions. Vénen aquí a treballar i intentem donar-los tots els subministraments bàsics mentre no són contractats.”