DOCUMENTACIÓ ESTRANGERIA
Les nacionalitzacions es disparen un 78 per cent per un canvi burocràtic
El 2016 es van concedir a Lleida a 2.500 estrangers davant els 1.400 d’un any abans || La major part del procés s’ha traslladat del Registre Civil al ministeri
Les concessions de nacionalitat espanyola a estrangers residents a les comarques lleidatanes es van disparar el 2016 un 78%, i van passar de les 1.398 comptabilitzades un any abans a 2.498, segons dades extretes de l’Institut Nacional d’Estadística. L’increment suposa un canvi de tendència, ja que des del 2013 aquesta xifra havia anat descendint a la província. Segons apunten fonts del ministeri de justícia, una de les possibles explicacions que les concessions s’hagin gairebé duplicat estaria en un canvi burocràtic introduït el 2015 que hauria reduït la càrrega de treball als Registres Civils en el procediment que se segueix per atorgar la nacionalitat per residència i hauria limitat els terminis per concedir-la. I és que fins a finals d’aquell any, els Registres tramitaven la major part del procés abans de remetre els expedients al ministeri.
D’aquesta manera, eren els encarregats de rebre les sol·licituds, completar la documentació que faltava, efectuar una acta d’integració amb entrevista personal a l’interessat i en el seu cas al cònjuge i a testimonis, i elevar una proposta abans de l’informe de la Fiscalia. En cas que el ministeri concedís la nacionalitat, el procés tornava al registre, on s’efectuava el tràmit de jura i inscripció, que podia demorar-se diversos mesos. El nou procediment va eliminar tota la fase prèvia de tramitació als Registres Civils, limitant-se a servir exclusivament com a oficines de recepció de les sol·licituds, que es remeten immediatament a Justícia. L’única funció que mantenen és la d’efectuar el tràmit de jura i inscripció. Per això, des de finals de l’any 2015, els registres han tingut més temps per ocupar-se de les jures i inscripcions i durant l’any 2016 van poder resoldre bona part de totes aquelles que tenien pendents dels anys anteriors.
La major part de les nacionalitzacions d’estrangers a la ciutat de Lleida, més del 80%, són per residència, que exigeix una dècada de domicili legal, encara que en alguns casos és possible que es redueixin. Per franja d’edat, un de cada nous espanyols residents a les terres de Ponent tenia entre zero i nou anys i per països, més d’un miler dels gairebé 2.500 nacionalitzats el 2016 eren originaris del Marroc. Per sexes, les concessions es reparteixen pràcticament a parts iguals entre homes i dones.