ESNOTICIA
Allau d'al·legacions contra el POUM per límit d'altures i de zones comercials
Ahir va ser l’últim dia per presentar al·legacions al nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que dissenya la ciutat de Lleida dels pròxims quinze anys. La limitació d’altures d’edificis i la reducció de superfícies dels locals comercials de l’Eix van centrar les crítiques de partits, associacions i particulars.
Els presidents de Pimec (esq.), Cambra de Comerç (centre) i Fecom (dreta).
La retallada d’altures d’edificis, la legalització d’urbanitzacions de l’Horta i la reducció de les superfícies comercials de l’Eix que recull el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) van copar les al·legacions per part de partits polítics, associacions veïnals, entitats i particulars fins ahir, últim dia per presentar-les.
L’ajuntament no va facilitar el nombre total d’al·legacions rebudes (farà una roda de premsa avui), però segons ha pogut saber aquest diari, es compten per centenars i la majoria són de particulars, especialment a les partides de l’Horta, segons van informar els presidents de diverses associacions veïnals. La partida del Camí de la Mariola és la que més reclamacions va presentar, amb un total de vuitanta sumant les que va presentar l’associació i amb les dels veïns, i la majoria són sobre la regularització de vint-i-nou urbanitzacions amb un total de 473 habitatges.
La segueixen altres barris com la partida de Montcada (32), la Bordeta (30) o Joc de la Bola (30), mentre que la Federació d’Associacions de Veïns de Lleida (FAVLl) no va presentar al·legacions “perquè no hi va haver consens i vam decidir que, si no hi ha acord, millor no fer res”, va dir el president, Toni Baró. Paral·lelament, el Col·legi d’Arquitectes va al·legar contra la retallada d’altures que afectaria 2.890 edificis, igual que l’associació de promotors immobiliaris.
L’associació d’Agents de la Propietat Immobiliària, per la seua banda, no va al·legar però va assegurar que “molts dels nostres clients, especialment de Pardinyes i Centre Històric, han presentat al·legacions en aquest aspecte”, va dir el president, Josep Maria Esteve. El POUM també preveu limitar la superfície dels comerços de l’Eix a 800 metres quadrats, la qual cosa ha suscitat les crítiques de l’associació de comerciants.
Al·leguen per demanar més sòl urbanitzable a Torreblanca i contra la limitació de superfícies
En matèria d’indústria, 150 empresaris del polígon Neoparc van presentar una al·legació conjunta contra la limitació de futures activitats a la zona pròxima als dipòsits de combustible de la companyia CLH. Així mateix, l’associació Dones Lleida va presentar un total de nou al·legacions perquè Lleida sigui una ciutat “feminista”.
LES CLAUS
- El successor del PGM. El nou POUM succeirà l’antic Plan General Municipal, aprovat el 1999 i que té vigència fins al maig de l’any que ve.
- Anys de preparatius. La Paeria va començar a dissenyar el POUM a mitjans del 2011, quan la comissió d’Urbanisme va autoritzar iniciar el procés de redacció.
- Llum verda “inicial”. El 25 d’abril passat el ple de l’ajuntament va aprovar el document inicial del POUM amb els vots a favor de PSC, Cs, PP i Units per Avançar.
- Exposició pública. Des d’aquell dia i fins ahir, el POUM ha estat en exposició pública perquè els veïns poguessin consultar-lo, alhora que la Paeria va organitzar xarrades informatives a cada barri de la ciutat.
- Població. El POUM planteja un creixement que va des dels 165.000 i fins als 180.000 habitants, que requeriria la construcció d’entre 658 i 1.053 habitatges a l’any.
- Comerç i patrimoni. Preveu un centre comercial al costat de l’estació, el polígon de Torreblanca i els camins de Montcada i la Mariola com a enllaç amb les autovies A-2 i A-14. Així mateix, amplia el catàleg de béns protegits des de 155 fins a 483.
Polèmica per la regulació de 112 patis interiors i el seu ús comercial Un dels apartats del nou POUM que més al·legacions han rebut per part dels petits comerciants és la que preveu regular 112 patis centrals d’illes d’habitatges al Clot de les Granotes i Pardinyes per reconvertir-los en zones verdes, mesura que comportaria que molts baixos comercials haguessin de limitar la superfície. Es tracta del cas de nou ciutadans que van presentar una al·legació conjunta d’aquest apartat i que segons explica el seu advocat, Enric Rubio, de Rubio Advocats, “això provocaria un impacte comercial, social i econòmic de gran magnitud”. A l’al·legació asseguren, a més, que en algunes illes d’edificis la construcció de zones verdes serà “inviable” per la falta de llum solar, a més de recalcar que altres ciutats com Barcelona o Berlín van prendre aquesta mesura després que es fes un estudi per justificar la seua implementació, cosa que a Lleida no s’ha fet.
Els presidents de Pimec (esq.), Cambra de Comerç (centre) i Fecom (dreta).
