LABORAL OCUPACIÓ
Lleida té un 20% menys d'empleats públics que fa set anys
Segons CCOO, que denuncia una “alarmant situació” que provoca una allau de sol·licituds de cita prèvia || Assegura que a tot Espanya s’han perdut 30.000 llocs de treball i poder adquisitiu
Imatge de la seu provincial de l’Institut Nacional de la Seguretat Social a Cappont.
El nombre d’empleats públics de l’Estat a Lleida ha disminuït un 20% des del 2010 fins al 2017, al passar de 1.000 treballadors a 800, incloent-hi el personal funcionari (650) i laboral (150), segons CCOO. En aquest sentit, el sindicat denuncia “l’alarmant falta d’efectius” a les oficines de l’Administració General de l’Estat (AGE), com en la d’expedició del DNI, estrangeria o la de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), “amb una gran acumulació de sol·licituds de cita prèvia”.
El coordinador de l’AGE de CCOO a Lleida, Josep Antoni Moreno, va explicar que la falta de treballadors “és més evident ara durant les vancances, ja que no es cobreixen, per la qual cosa hi ha més col·lapse a l’hora de demanar cita prèvia a les diferents oficines”.
CCOO, UGT i CSIF van alertar que si no es reverteixen les retallades emprendran aturades parcials i vagues
El sindicat assenyala que “el deteriorament” d’aquests serveis públics “s’ha donat sobretot durant els últims anys pel Govern espanyol amb l’excusa de complir els paràmetres de contenció de la despesa, tant en la reposició d’efectius com en les condicions retributives del personal, a banda de totes les retallades efectuades amb l’excusa de la crisi, de manera que s’ha traduït en una pèrdua indecent d’ocupació i en un deteriorament inacceptable de les condicions de treball”.
A tot l’Estat, la plantilla d’empleats públics s’ha reduït en aquests set anys en més d’un 16%, amb una pèrdua superior als 30.000 treballadors, segons CCOO.
En aquest sentit, assegura que “les reclamacions resulten imprescindibles per millorar la qualitat de vida de la ciutadania, ja que és el personal públic el que garanteix els drets, la igualtat i la cohesió social”.
Moreno va explicar que a Catalunya, entre el 2010 i el 2017, s’han perdut 1.566 llocs de treball, gairebé un setze per cent. “A la pèrdua de llocs de treball amb la conseqüent degradació de la qualitat dels serveis, cal afegir la pèrdua de poder adquisitiu acumulada pel personal del l’AGE en l’última dècada, que els sindicats xifrem en un 14%”, va manifestar.
Per revertir aquestes retallades, els sindicats han emprès des de fa més d’un any una campanya denominada Recuperar lo arrebatado. De fet, el 21 de maig passat, els sindicats de CCOO, UGT i CSIF van convocar una sèrie de mobilitzacions i van avisar que si no aconsegueixen els seus objectius convocaran aturades parcials i fins i tot una vaga a l’Administració General de l’Estat.
El sindicat afirma que hi ha personal que no arriba als 1.000 euros al mes En la denúncia de CCOO sobre “el deteriorament” dels serveis públics de l’Estat, s’afirma que hi ha col·lectius que no arriben als mil euros mensuals. “Reclamem un salari digne i que el mínim sigui de 1.200 al mes”, va manifestar Moreno, que al seu torn va afegir que demanen “equiparar les condicions retributives del personal laboral i el funcionari”. El sindicat va firmar amb l’anterior Govern central un acord per millorar l’ocupació pública. En aquest sentit, considera que les noves responsables d’Hisenda, María Jesús Montero, i de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, “han d’assumir i aprofundir l’esmentat acord i avançar en tres eixos: ocupació, drets (restabliment del 100% de les retribucions en situació d’incapacitat temporal i la recuperació del caràcter màxim de la jornada de 37,5 hores) i salari”. Així mateix, també demana l’aplicació de la jubilació parcial.
