Chakir el Homrani: «És una bona notícia que hi hagi un conseller musulmà»

Arriba en un moment políticament difícil i després del 155. Quins reptes s’ha marcat?

La situació no es normalitzarà mentre hi hagi presos polítics i exiliats. A partir d’aquí, els reptes i les polítiques se centren en les persones, especialment en les més vulnerables, des de la infantesa fins a la vellesa. I tot lligat, com deia Dolors Bassa, al treball digne. Els reptes en política social són molts.

Segurament un serà l’aplicació de la renda garantida, molt aplaudida, però amb poc recorregut fins ara.

Aquesta és una de les coses clarament afectades pel 155, que ha evitat que es pogués desplegar el reglament. Però tot amb tot, hem pogut passar de 60.000 usuaris de l’antic salari social a més de 112.000. I una altra realitat és que les famílies tenen 200 euros més de mitjana d’ingressos. Però som conscients que no s’està donant la resposta que s’esperava. Estem treballant el reglament amb les entitats i hem constituït un consell.

Segurament tornarà a ser cavall de batalla la llei de la Dependència. Tenen previstes noves mesures per aplicar-la millor?

La batalla del finançament és clara: de cada 10 euros, set els posa la Generalitat, un l’Estat i dos amb el copagament. Hi ha un problema molt clar. El PSOE ha estat molt crític amb l’aplicació de la llei del Partit Popular i esperem un canvi. Per la nostra part també hem de continuar treballant per ser més àgils, però conscients de les restriccions pressupostàries. Cal posar mesures per agilitzar els processos, més professionals i una reflexió més global per evitar la institucionalització en alguns casos.

Obriran l’aixeta de la concertació de places residencials, d’avis i discapacitats, per reduir llistes d’espera i obrir centres que estan tancats?

Ara mateix tenim un pressupost ofegat, però la voluntat és continuar treballant en la concertació de places. En dos anys de conselleria amb Dolors Bassa les llistes d’espera es van reduir, però cal seguir, sobretot en discapacitat, i la concertació és una de les vies essencials. És un sector que ha patit una congelació i que més ha patit en aquesta crisi.

Un tema més recent, però no menys problemàtic, són els menors que arriben sense anar acompanyats. Com el resoldran?

És un dels grans reptes, però no de la conselleria, sinó del país. Són menors sense referents, les persones més vulnerables, amb motxilles molt complexes. L’any 2015 no arribaven als 500 i enguany ja n’acumulem més de dos mil. Donar-hi resposta és una obligació moral i ètica. Hem creat un total de 1.400 places i repensat la manera de tractar-los, perquè la primera atenció la donin educadors i no mossos.

Com a conseller de Treball haurà de fer front a la problemàtica dels temporers a Lleida, amb queixes veïnals i més 200 persones dormint als carrers.

Ho afrontem per la via de la inspecció de treball per lluitar contra la precarietat i des del vessant d’assumptes socials. Però cal recordar una altra vegada que quan la Generalitat ajudava els municipis a construir albergs, Lleida no va voler. És lícit, però no va voler fer l’alberg. Hem parlat amb la Paeria i fa falta una estratègia global perquè passa cada any i no se soluciona. Sobre la situació actual a Ponent, estem col·laborant amb els ajuntaments per buscar allotjaments, però les places no es creen d’un dia per l’altre.

És tot un repte ser el primer conseller àrab i musulmà? Imposa? Creu que pot servir per trencar tòpics?

Mostra una realitat que és necessari que es visualitzi. Som un país amb gent amb identitats múltiples i cada vegada ens trobarem més persones amb orígens diferents però que formen part de la societat catalana i que han de tenir les mateixes oportunitats. Aquí encara no hem normalitzat aquesta situació com sí que han fet altres països. El que hem de visualitzar és la potencialitat que té aquesta diversitat. Ara mateix, la majoria de la població migrada és al paós de fa més de 10 anys. Jo represento una persona ja nascuda aquí, cada vegada serem més i hem d’arribar a tots els àmbits de la societat. El que seria un problema és que gent diversa no arribés a tots els llocs de responsabilitat perquè això representaria que hi ha barreres. És una bona notícia per al país, encara que en part no m’agrada perquè se li dóna una excepcionalitat que no hauria de tenir.

Com creu que s’hauria de gestionar aquesta cada cop més gran diversitat cultural de la qual parla?

La millor manera és la interacció. I per a això el que volem dur a terme és el pacte nacional de la interculturalitat. Quan hi ha interaccion i som capaços de valorar la diversitat i tenir elements i valors que compartim tots junts és quan avançarem. Aquí és on hi ha la clau. Jo sempre explico que un dels reptes polítics més importants del futur és la gestió de la diversitat, no només respecte a l’origen de les persones, sinó també a la seua sexualitat, diversitat de gènere, econòmica, discapacitat, tipus de famílies... Cada vegada som més diversos i la igualtat d’oportunitats és el repte de futur de qualsevol societat. Val la pena parar-nos un moment i generar aquest punt clau amb valors comuns.

Lleida va prohibir l’ús del burca en espais municipals i Catalunya s’ho va plantejar. Què opina d’aquest assumpte?

Sóc un laïcista convençut i crec que l’espai públic ha de ser laic, però és important tractar totes les confessions de la mateixa manera. Els casos en els quals dones a Catalunya porten el vel integral són molt excepcionals perquè no està en els costums de persones que han vingut al nostre país. A mi el que em preocupa és la discriminació entorn d’elements discriminatoris amb la dona, que no s’han de permetre, però tampoc no s’han d’obrir debats anecdòtics. Per exemple, ens hem trobat situacions discriminatòries amb el hijab i això no és vel integral.