a les esbroncades
El seu desgast polític es va iniciar l’any 2015 després del conflicte amb la que va ser la seua mà dreta, Marta Camps, i es va agreujar després de l’acord amb Cs i PP en ple auge independentista
De les majories absolutes... a les esbroncades
DECLIVI
Pacte amb Cs i PP i efectes del procés
El desgast de Ros va començar el 2015. El conflicte amb la llavors primera tinenta d’alcalde, Marta Camps, a qui va destituir, li va passar factura, encara que Anticorrupció i Antifrau no van trobar les irregularitats que havia denunciat. Aquell mateix any hi va haver eleccions municipals i Ros només va aconseguir vuit edils, lluny de la majoria absoluta, fixada en catorze, assolida en els dos comicis anteriors.
Va pactar el cartipàs amb Cs, a canvi de potenciar el bilingüisme a la ciutat, entre altres qüestions, i també li va donar suport el grup popular, que s’ha mantingut durant tot el mandat en la majoria de projectes. Aquesta situació va coincidir amb l’auge del procés independentista a Lleida i la resta de Catalunya, el beneplàcit dels socialistes a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya per part del Govern central del PP, l’ofensiva judicial contra el procés, amb la seua patinada l’1-O quan va dir, en un primer moment, que l’actuació de la policia va ser “proporcionada”, i amb l’entrega obligada de les obres del Museu a Sixena.
Això va comportar que a les múltiples manifestacions independentistes, i d’una altra índole, se sentissin crits de “Ros, dimissió” i que fos esbroncat a la inauguració de l’exposició de l’obra Presos polítics al Museu.
