De les majories absolutes...

Ha estat al capdavant de l’alcaldia de Lleida (tècnicament segueix estant-hi, ja que encara no ha renunciat) durant catorze anys i al llarg d’aquest temps ha passat de tocar el cel de la majoria absoluta a estar en hores baixes. Àngel Ros (Lleida, 1952) va partir de ser pràcticament un desconegut per a la ciutadania en els seus inicis, però va aconseguir una popularitat que el va portar a aconseguir una fita històrica que ni tan sols va assolir el seu predecessor, Antoni Siurana, que va encadenar dos majories absolutes consecutives.

No obstant, en els últims anys, ha viscut un progressiu declivi que va començar amb el seu pitjor resultat a les eleccions municipals el 2015 i acaba ara amb la seua sortida imminent de l’alcaldia, deu mesos abans de les pròximes municipals, com a ambaixador d’Espanya a Andorra. Fins fa uns mesos mantenia que tornaria a presentar-se com a candidat del PSC als comicis del 2019 si el partit l’hi demanava i la família l’hi permetia.

Finalment, amb el canvi de govern a Espanya després de la moció de censura guanyada per Pedro Sánchez, els vents van bufar favorables i el seu nomenament com a ambaixador al Principat ha aclarit la incògnita del seu futur.

INICIS: Impulsor de grans obres a la ciutat

Ros va heretar l’alcaldia de Lleida l’any 2004 quan l’històric Antoni Siurana, que l’havia fitxat per a la seua llista, va renunciar després de 22 anys al ser nomenat conseller d’Agricultura. Llavors pocs el coneixien, però després d’un insistent treball de camp i l’assistència constant a actes a la ciutat, el 2007 va aconseguir vèncer en les municipals per una clara majoria absoluta.

En els següents comicis, el 2011, va revalidar els quinze edils de l’anterior mandat i va assolir així un rècord que no havia aconseguit Siurana: encadenar dos majories absolutes seguides. A més, Lleida es va convertir en un bastió per als socialistes, ja que llavors van encaixar una patacada de consideració a la resta de Lleida, Catalunya i Espanya.

Fins aleshores, els seus mandats es van caracteritzar per l’impuls de grans obres com el palau de congressos (la Llotja), el pont de Príncep de Viana, el cobriment de les vies, la passarel·la dels Maristes o la nova caserna de la Guàrdia Urbana, promesa reiteradament des de l’època de Siurana.

També va donar un impuls definitiu al parc científic i agroalimentari de Gardeny, ara amb més d’un miler de treballadors, així com a l’educació, amb la construcció de diverses escoles bressol i la concessió de centres oberts per complementar l’educació a nens i joves en risc d’exclusió social.

Una altra de les obres materialitzades durant el seu mandat, tot i que impulsada per l’Estat, va ser l’adequació de l’antic convent del Roser en Parador Nacional de Turisme. En canvi, altres projectes no van arrelar, com la conversió de les Basses en un parc familiar dedicat als Barrufets anunciada el 2014, que no va aconseguir il·lusionar la ciutadania i va acabar en res.

Ros tampoc ha pogut materialitzar la implantació de grans superfícies a la ciutat, que està encallada.

PARLAMENT

Diputat de l’ala catalanista del PSC

Com a diputat al Parlament, Ros es va significar a l’ala crítica i catalanista del PSC i el gener del 2014 fins i tot va renunciar a l’acta per no haver de votar contra el dret a decidir dels catalans en la consulta sobiranista o trencar la disciplina de vot. En concret, per no votar en contra de demanar al Govern central les competències perquè Catalunya pogués organitzar el referèndum no vinculant del 9-N (l’alcalde va votar aquell dia).

Sis mesos després el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, el va nomenar president del partit. La posició de Ros durant l’auge del procés independentista va variar a partir de l’any següent, quan no va aconseguir revalidar després dels comicis del 2015 la majoria a la Paeria i va necessitar el suport (gairebé constant) de Cs i PP.

EL DECLIVI

Segueix a la part 2: A les esbroncades