TRIBUNALS INVESTIGACIÓ
Fiscalia investiga l'advocada en cap de la Generalitat a Lleida per un màster
Va al·legar que tenia un títol que no existeix i Presidència ho atribueix a errors formals
Imatge d’arxiu dels jutjats del Canyeret, on s’investiga el cas.
La Fiscalia ha obert diligències d’investigació penal arran de la suposada falsificació d’un títol de màster per part de l’advocada en cap de la Generalitat a Lleida. Segons una denúncia, la presumpta falsificació va permetre a la lletrada accedir al càrrec. La Generalitat al·lega que la formació va existir i que només hi ha hagut dos errors formals de la UAB.
La Fiscalia ha obert diligències d’investigació penal arran de la suposada falsificació per part de l’advocada en cap de la Generalitat a Lleida, María de Araceli Bermúdez Flores, d’un títol de màster per obtenir aquesta plaça. Fonts de la Fiscalia van explicar ahir a aquest diari que la investigació s’ha iniciat arran de la presentació d’una denúncia en la qual s’afirma que l’actual advocada en cap de la Generalitat a Lleida va accedir a aquest càrrec al·legant, com a mèrit principal i preferent, que estava en possessió d’un títol de “Màster en Dret de Catalunya” obtingut a la Universitat Autònoma de Barcelona el curs 2005-2006. Segons la denúncia, a què ha tingut accés aquest diari, “efectuades les oportunes indagacions, la Universitat Autònoma de Barcelona manifesta no haver ofert cap màster en Dret de Catalunya o Dret Públic de Catalunya el 2005 o 2006, ja fos un títol oficial o un títol propi”.
El text afegeix que “s’ha de tenir en compte que un màster, ja sigui oficial o propi, té una durada mínima de 60 crèdits i màxima de 120”, i l’actual advocada en cap a Lleida “va al·legar a la seua sol·licitud que el seu màster va tenir una durada de 36 crèdits”. Sempre segons la denúncia que ha donat peu a la investigació de la Fiscalia, als anys noranta “l’administració oferia (...) un curs per a juristes. L’esmentat curs el va organitzar (...) l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i s’impartia a les instal·lacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. Rebia el nom de mestratge en Dret Públic, i al final els funcionaris obtenien la consideració de magíster en Dret. L’esmentat curs, per característiques, durada i titulació, no pot equiparar-se a un màster, ja sigui oficial o propi, ni concedeix un títol similar (...); pel cap alt pot considerar-se un simple postgrau”.
La denúncia va entrar a la Fiscalia a finals de juliol, per la qual cosa s’han fet poques indagacions
Aquesta denúncia va provocar l’obertura de diligències per part de la Fiscalia a finals del mes de juliol passat. Per la seua part, el departament de la Presidència de la Generalitat, del qual depèn el Gabinet Jurídic de l’administració autonòmica, entén que la formació va existir i només hi va haver errors formals.
“No es tracta d’un altre cas Casado; la formació va existir”
Una portaveu del departament de la Presidència de la Generalitat, al qual està adscrit el Gabinet Jurídic, va explicar ahir a aquest diari que aquest cas no té res a veure amb el de Pablo Casado, el flamant líder del PP les suposades irregularitats del qual amb un màster el van portar ahir davant del Tribunal Suprem a l’advertir la jutge d’instrucció indicis de delicte . Segons la portaveu de l’administració autonòmica, en el cas de l’advocada en cap de la Generalitat a Lleida “la formació va existir, ja que va fer uns cursos jurídics que va organitzar la Generalitat per a funcionaris entre el 1991 i el 1993 i que es van celebrar a les instal·lacions de la Universitat Autònoma”. Sempre segons aquesta versió, “el que va ocórrer és que el 2005 l’actual advocada en cap de la Generalitat a Lleida es va adonar que no tenia l’acreditació del títol i la va demanar a la Universitat Autònoma, i va ser aquesta institució la que, al certificat corresponent, va fer constar, per error, que es tractava d’un màster”. Segons aquesta portaveu, no va ser aquest l’únic error que va cometre la universitat en aquest tràmit, ja que també va fer constar que el curs s’havia fet el 2006 en lloc de principis dels anys noranta. Aquesta part també va destacar que, “abans del pla de Bolonya, la distinció entre els termes màster i magíster era molt més difusa que avui”. La portaveu va explicar que tota aquesta informació es facilitarà a la Fiscalia quan la requereixi i va destacar que el càrrec d’advocada en cap de la Generalitat és de lliure designació i no un concurs de mèrits.
La instrucció del cas ha estat designada a un fiscal Després d’obrir a finals de juliol diligències d’investigació penal, la Fiscalia va designar un fiscal per instruir l’assumpte. Com que l’entrada de la denúncia és recent, les indagacions que s’han fet encara són poques. La Fiscalia haurà de determinar si, com se sosté en la denúncia, la conducta de l’advocada en cap de la Generalitat a Lleida, “lluny de ser un error o una mera exageració del currículum vitae, va ser intecionada, per tal com cal considerar que davant de la falta d’un altre mèrit –com podria ser haver superat un procés selectiu equiparable a unes oposicions, tenir publicacions, haver impartit cursos, tenir acreditada activitat docent o haver obtingut títols de doctorat o màster– es va al·legar l’esmentat mèrit com a preferent”. La denúncia entén que aquests fets “poden suposar la comissió d’un delicte de falsedat” i afegeix que “en qualsevol cas es tracta d’un frau” a l’atribuir-se “un títol que no es té”. La Fiscalia decidirà.
