SANITAT PROFESSIONALS
Lleida és la província que pateix més fuga de metges a tot l'Estat espanyol
El col·legi professional ho atribueix a les condicions de feina i a la càrrega
MIR - Lleida disposa aquest any d’un total de 55 places per als Metges Interns Residents (MIR). El Col·legi de Metges de Lleida lamenta que molts d’ells optin per anar-se’n de la província “després d’haver invertit econòmicament i hum ...
Lleida va ser l’any passat la província espanyola que va registrar més fuga de metges, amb un 11,5% dels col·legiats, segons l’Organització Mèdica Col·legial. D’ells, un 43% tenien menys de 37 anys. El Col·legi de Metges de Lleida ho atribueix a les males condicions de treball i perquè altres comunitats, com Aragó, paguen millors sous.
Lleida es va convertir el 2017 en la província estatal que va patir més fuga de metges. Segons un estudi de l’Organització Mèdica Col·legial sobre la mobilitat geogràfica, de Lleida se’n van anar 233 col·legiats, un 11,5 per cent del total. Tarragona va ser la segona, amb un 9,6 per cent. De fet, Catalunya encapçala la llista com l’autonomia amb més fuga de professionals, amb 2.800.
Dels col·legiats que es van donar de baixa a Lleida, la institució col·legial apunta que el 43,5 per cent tenien menys de 37 anys i amb formació via MIR (Metge Intern Resident). “Ens preocupa que la pèrdua es concentri entre els metges joves i ben formats”, va assenyalar el president del Col·legi de Metges de Lleida, Ramon Mur.
En aquest sentit, va manifestar que també els inquieta l’envelliment dels metges a Lleida, ja que el 35 per cent tenen més de 55 anys. Són 569 d’un total de 1.874. “Això significa que en els pròxims deu anys una tercera part dels metges es jubilaran i si a això se suma la fuga que patim, la situació és molt preocupant”, va apuntar.
Encara que hi hagi professionals que se’n vagin, també n’hi ha d’altres que vénen, però això no soluciona la situació, segons Mur, “ja que el 40% d’ells són extracomunitaris i molts no tenen l’especialitat homologada, per la qual cosa no poden treballar en la sanitat pública amb la legislació actual”, va explicar.
El 35% de col·legiats lleidatans tenen més de 55 anys i en deu anys se’n jubilarà una tercera part
Dels metges que l’any passat se’n van anar, el 38,5% ho van fer a Aragó i a la resta de províncies catalanes i un 11% a l’estranger. “Ens fixem que no se’n van lluny de Lleida, sinó a prop, això és perquè les condicions aquí no són tan bones”, va manifestar (vegeu el desglossament).
Encara que va assegurar que l’administració local “està fent un esforç per consolidar les plantilles a l’oferir contractes estables”, els professionals prefereixen marxar. Va afirmar que algunes de les raons són perquè hi ha una plantilla insuficient en diversos serveis –els més afectats són Radiologia, Pediatria i Otorinolaringologia–, “fet que provoca una major càrrega assistencial que s’agreuja a l’estiu, ja que les vacances no es cobreixen amb substituts”.
Va apuntar que “la carrera professional és poc atractiva, que tant en Atenció Primària com a l’hospital Arnau de Vilanova la lliurança de guàrdies no està consolidada a diferència d’altres autonomies i que existeix una gran pressió en la contenció de la despesa farmacèutica”.
També va destacar que encara no s’ha recuperat tota la paga per objectius (DPO), només el 50%.
Aragó paga mil euros més al mes als CAP El president del Col·legi de Metges de Lleida, Ramon Mur, va explicar que molts metges lleidatans se’n van a Aragó “perquè les condicions de treball són millors”. En aquest sentit, va explicar que a l’Atenció Primària “es cobra uns 1.000 euros més al mes que aquí”. A més, va destacar que en aquella comunitat “tens festa l’endemà” de cobrir una guàrdia. Molts professionals han manifestat la necessitat de descansar després d’una guàrdia, ja que ho consideren indispensable tant mentalment com físicament per poder afrontar al 100% la feina. Respecte a l’opció d’anar-se’n a altres províncies catalanes, com Barcelona, ho va atribuir al fet que “pot resultar una ciutat més atractiva i hi ha més opcions per realitzar un exercici privat complementari”. I és que la situació i condicions a la sanitat pública de Lleida són les mateixes que en altres províncies catalanes, ja que totes depenen del departament de Salut, però Mur va incidir en les diferents possibilitats que pot oferir. Va reiterar que des de l’administració local “es fa un esforç molt gran”, però que al cap i a la fi tot depèn del finançament que es rep. D’aquesta manera, va lamentar que la fuga suposa “una pèrdua de talent després d’una gran inversió humana i econòmica”.
