Més de 130 dones de Lleida tenen botó d'emergència per denunciar maltractaments

El nombre de dones víctimes de violència masclista que tenen activat un servei de teleassistència, amb el qual poden demanar ajuda en qualsevol moment i lloc, no ha deixat d’augmentar durant els últims anys i fins al mes de juny d’aquest 2018 hi havia a la província de Lleida més de 130 dones entre les usuàries actives. Segons el ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, fins al 30 de juny d’aquest any, un total de 133 dones víctimes de maltractaments tenien activat el Servei Telefònic d’Atenció i Protecció per a víctimes de la violència de gènere (Atenpro). Una xifra que supera les dones que disposaven d’aquest botó d’emergència durant tot l’any passat, amb 126 dones.

Es tracta d’un dispositiu de telefonia mòbil i telecomunicació que permet que les usuàries puguin entrar en contacte en qualsevol moment amb un centre atès per personal específicament preparat per donar una resposta adequada a la seua situació. Ofereix una atenció immediata les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. Des que es va crear el 2005, prop de 900 dones de la província de Lleida han sol·licitat aquest servei d’emergència per a dones víctimes de la violència masclista. El gestiona la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i el servei l’ofereix Creu Roja.

Segons el ministeri, les usuàries d’aquest botó d’emergència a les comarques de Ponent no han deixat d’augmentar des que es va posar en marxa. Des del 2010, el servei compta amb un 60 per cent més d’usuàries a la província. Tanmateix, aquest sistema no ofereix una protecció real per a algunes de les usuàries. Un informe de Creu Roja assenyala que les ateses consideren majoritàriament que es tracta d’un servei molt positiu en temes de seguretat, però més de la meitat creuen que corren un elevat risc de tornar a ser agredides i un 35 per cent adjudica el mateix nivell de risc als fills.

El primer semestre de l’any, els Mossos d’Esquadra han atès un total de 588 dones víctimes de violència masclista o familiar a les comarques de Ponent, la qual cosa representa un 8 per cent més respecte al mateix període de l’any passat. En només sis mesos, s’han arrestat un total de 174 persones per maltractament.

A més, obliga les víctimes a portar també un dispositiu, per la qual cosa es necessita la seua col·laboració, i presenta problemes si les dos parts viuen a prop o en municipis molt petits. L’any passat, el concurs públic per al control d’aquests braçalets va quedar desert, ja que es va considerar que el pressupost plantejat pel ministeri era molt ajustat per renovar aquests dispositius, que s’havien quedat obsolets després de la seua adquisició el 2009. Segons algunes publicacions, aquests dispositius fallen en el 50 per cent dels casos. Des d’aleshores, s’han instal·lat més de 5.622 braçalets de seguiment de maltractadors en el conjunt de l’Estat, dels quals actualment n’hi ha 1.046 d’actius. Pel que fa a les comarques de Ponent, els anys amb més dispositius de control en actiu van ser el 2011 i el 2012, amb quatre.