SEGRE

TECNOLOGIA COMUNICACIONS

Acord per instal·lar 1.500 km de fibra òptica i donar banda ampla a cada poble

La Generalitat s’afegirà al projecte de la Diputació per portar la connexió a internet d’alta velocitat a tots els pobles de Lleida en un termini de cinc anys. Ho faran mitjançant una xarxa pública de 1.500 quilòmetres de fibra òptica que seguirà el traçat de carreteres i que es complementarà amb altres tecnologies als nuclis més aïllats.

Puigneró (dreta) i Reñé, reunits ahir a la seu de la Diputació de Lleida.

Puigneró (dreta) i Reñé, reunits ahir a la seu de la Diputació de Lleida.ÒSCAR MIRÓN

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Generalitat i Diputació instal·laran 1.500 quilòmetres de cable de fibra òptica per dotar d’accés a internet d’alta velocitat tots i cadascun dels pobles de Lleida en un termini de 5 anys. Així ho van anunciar ahir el president de la corporació provincial, Joan Reñé, i el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró. Van explicar que es tractarà d’una xarxa pública que podran utilitzar els diferents operadors de comunicacions i que seguirà el traçat de les carreteres de les dos administracions. La fibra òptica es complementarà amb altres tecnologies de banda ampla per portar aquest servei als nuclis més aïllats.

Aquest anunci arriba quan la fibra òptica experimenta ja un notable creixement a Lleida. Ha passat de només vuit municipis amb aquest servei el 2016 als més de quaranta actuals, incloses totes les capitals de comarca. Tanmateix, Puigneró va valorar que aquest desplegament “no es pot deixar només en mans del mercat, cal accelerar-lo”. Reñé, per la seua part, va destacar el caràcter “social” d’aquesta iniciativa per aconseguir que “tothom tingui connectivitat, sense importar on visqui”. Fins ara, les principals operadores han deixat de banda els pobles petits en els seus plans d’instal·lació de fibra òptica al no veure-hi expectativa de benefici.

Les dos administracions uneixen d’aquesta manera esforços per fer universal l’accés a internet de banda ampla. Reñé va anunciar mesos enrere una inversió de 40 milions per portar-lo a tots els nuclis de població lleidatans, mentre que la Generalitat plantejava fer-la arribar a tots els municipis catalans. L’avantprojecte per al desplegament a Lleida haurà d’estar llest aquest mateix mes. Els primers treballs hauran de licitar-se el 2019 i desenvolupar-se en diferents etapes amb l’objectiu de completar-los entre el 2022 i el 2023. Fins ara, la Generalitat ha desplegat 525 quilòmetres de fibra òptica a Lleida, en el marc del projecte en curs per instal·lar-la a totes les capitals catalanes el 2020. De forma paral·lela participarà en aquesta nova iniciativa, que inclourà polígons industrials i reforçarà també el servei de telefonia mòbil.

“Que la falta d’accés a la xarxa no sigui motiu de despoblació” Reñé destaca el caràcter “social” d’aquesta iniciativa pionera “És una qüestió de justícia que tothom, visqui en una ciutat gran o un poble petit, tingui la mateixa connectivitat a internet”, va afirmar ahir el president de la Diputació, Joan Reñé. L’ens provincial ha compromès ja una inversió de 40 milions d’euros en els propers anys per fer universal l’accés a internet de banda ampla, mentre que la Generalitat haurà d’establir la seua aportació en els seus pressupostos per al 2019. Reñé es va mostrar convençut que la contribució del Govern suposarà un augment considerable respecte al pressupost que la Diputació es va plantejar en principi, quan abordava el projecte en solitari.  Val a recordar que propostes prèvies sorgides de municipis del Pirineu plantejaven aprofitar amb aquesta finalitat línies de fibra òptica ja existents, com les utilitzades per al control de les centrals hidroelèctriques i les que arriben a torres de telecomunicacions. És una opció que cap de les dos administracions no descarta, encara que assenyalen que fer-ho requeriria acords amb els propietaris de cada una. En cas contrari, Reñé es va mostrar partidari de desplegar la xarxa pública per assolir una meta “amb un fort component social”.  En els últims anys, municipis amb una connexió deficient a internet han advertit que això impedeix que s’hi instal·lin nous veïns, persones que treballen des de les seues cases i que busquen la tranquil·litat d’entorns rurals. Reñé va apuntar que “cal evitar que la falta d’accés a la xarxa sigui un motiu per a la despoblació rural” i va apuntar que millorar-la és necessari per avançar en la implantació d’empreses i l’administració electrònica.

LES CLAUS

  • La fibra òptica a Lleida. Les comarques lleidatanes van passar de 8 municipis amb fibra òptica el 2016 a quaranta a finals del 2017, una xifra que ha anat en augment des d’aleshores. El desplegament d’aquesta tecnologia inclou ja totes les capitals de comarca.
  • Alternatives de banda ampla. Diferents pobles sense accés a la fibra òptica han optat per alternatives com l’internet per radiofreqüència (WiMax) i connexions via satèl·lit per disposar d’accés a la xarxa amb banda ampla.
  • Xarxa pública en capitals. La Generalitat ha instal·lat ja la seua xarxa pública de fibra òptica en algunes capitals de comarca i preveu completar-la fins al 2020 portant-la a les Borges, el Pont de Suert, Vielha, Solsona i Sort. Malgrat que operadors privats ofereixen ja aquest servei en aquestes capitals, el Govern considera que establir la seua pròpia xarxa neutra oberta a altres empreses afavorirà la competència i la qualitat del servei. 
  • Banda ampla rural. La Generalitat apagarà definitivament aquesta tardor la xarxa de Banda Ampla Rural, que donava accés a internet per radiofreqüència a municipis rurals, al considerar que disposen ja de connexió a la xarxa a través de telefonia mòbil 3G i 4G. 
  • Telefonia mòbil. L’avenç de la fibra òptica permetrà fer-la arribar a les torres de comunicacions i millorar així les prestacions de la telefonia mòbil i la connexió a internet sense cables.
  • Queixes a l’Alt Urgell. Fallades en les línies de telefonia mòbil i en la connexió a internet a l’estiu han provocat queixes a l’Alt Urgell, fins al punt que veïns de Coll de Nargó han amenaçat amb talls a la C-14 a partir d’aquest mes si no hi ha millores. Puigneró va atribuir- hi a fallades en el subministrament d’una de les torres de comunicacions i va afirmar que han obtingut el compromís de l’operadora per reparar-los.
tracking