Ernest Maragall: «La construcció de la República ja ha començat»

El conseller d’Acció Exterior, Ernest Maragall, reivindica el paper de Catalunya com a subjecte polític, confia que els processos judicials contra líders independentistes acabaran bé i demana al president Pedro Sánchez “no que accepti la independència, sinó una verificació democràtica real” sobre el futur de Catalunya o bé que presenti una “alternativa”. Diu que va deixar el PSC per la seua dependència del PSOE i impulsa Socialistes per la República. No posa nous terminis a la independència de Catalunya. Prefereix parlar de República.

De quina manera es pot implicar més la comunitat internacional en el procés?

El món ens ha de reconèixer com a país, com a part coresponsable de la construcció europea. I hi ha urgències. Hem de dirigir-nos a Europa perquè vegi que el fet que a Catalunya hi hagi en risc drets bàsics com la llibertat i la qualitat democràtica els afecta com a europeus. Que decideixin no acceptar aquesta situació com a normal, que estiguin cridats a actuar, amb respecte. Hem de fer arribar la veu de l’Europa de sempre, si pot ser molt abans que els processos acabin bé, que acabaran bé, i que l’Estat espanyol es comporti com un element més d’aquesta comuna consciència democràtica europea, cosa que ara no succeeix.

El veig optimista.

Però no n’hi ha prou amb ser optimista a mitjà i llarg termini, hauríem de poder ser-ho a curt, i això encara no té prou base. La Justícia hauria d’anar prenent decisions que permetin recuperar primer la llibertat i després tancar les causes en tots els sentits.

Veu factible negociar amb el Govern de Pedro Sánchez una Catalunya independent?

Hem d’insistir a donar contingut real a un diàleg de voluntat democràtica i d’expressió dels drets inalienables de Catalunya com a subjecte polític. Ningú demana al president Sánchez que estigui a favor de la independència, sinó que accepti el dret a plantejar una verificació democràtica real sobre el nostre futur. I estem oberts a considerar definicions de futur per a Catalunya que vagin cap a una altra direcció. Estarem encantats de debatre l’alternativa que es plantegi des de Catalunya i des de l’Estat.

Acceptarien potser una alternativa que no passi per la independència?

Hem votat quatre vegades des del 2014 i això ha ofert un panorama de majoria política explícita. No és definitiu per donar per tancada la qüestió, per això plantegem un acord sobre com es planteja la verificació amb l’Estat, reconeixement internacional i que sigui vinculant. He dit al Govern central: “Atreveixin-se a guanyar.” Això implica acceptar jugar la partida. Si ho fessin, podrien guanyar clarament. Però han d’acceptar-nos com a subjecte polític, que s’entossudeixen a negar.

Josep Borrell, un excompany seu de partit, és ara el seu interlocutor.

Té la responsabilitat de l’àmbit en el qual s’està jugant per conquerir el dret no a la independència, sinó a la democràcia. Es mou en una direcció contrària, però no és una qüestió personal. El determinant no és el que diguem Borrell o jo, és el que diuen el Govern i l’Estat i, en el nostre cas, el que digui el Govern, el Parlament, la societat catalana i els que estan a la presó i a l’exili. Que coincidim tots dos en aquesta responsabilitat és secundari. Jo tinc feina a obrir delegacions, explicar què representa Catalunya, i ho hem de fer amb tranquil·litat, ambició i sense obstacles.

Vostè també impulsa Socialistes per la República.

És un espai de reflexió i debat, no un projecte polític, amb complicitat amb ERC. El concepte socialista a Espanya té una connotació negativa per la seua deriva en els últims anys, al govern o a l’oposició, amb el suport al 155 o amb les dificultats per prendre decisions en l’àmbit de la llibertat i la democràcia. També té problemes a Europa i per això quan reivindiquem el concepte socialisme volem expressar la voluntat de participar en una renovació més global. En això ERC pot ser un element de refresc, renovació i reflexió innovadora positiva.

Va deixar el PSC per aquesta deriva o va ser vostè que va evolucionar?

Estic convençut que jo no he canviat. L’organització socialista a Catalunya ha canviat, ha acceptat una dependència de l’organització germana estatal i ha acabat condicionant la presa de decisions sobre Catalunya. També hi ha una deriva cap a l’obsolescència del socialisme com a organització política en democràcia interna i capacitat reformadora real. I l’austeritat i retallades de serveis públics s’han dut a terme des d’Europa amb l’autoria explícita del socialisme. La necessitat de regeneració és molt evident.

Està decebut per l’evolució política d’Àngel Ros?

La manera en la qual es va concretar la diferència de posicions, la possibilitat de defensar dins del PSC criteris i projectes de canvis en la direcció que jo volia representar i com Ros va acabar posicionant-se, va acabar produint una distància política molt gran. Es podria expressar com a decepció, desil·lusió o només discrepància. Ell podria dir el mateix de mi.

S’atansa una altra Diada. És un error posar terminis a la independència?

Utilitzem cada vegada més el concepte república i no exclusivament independència. És una construcció que ja ha començat, que l’1-O va tenir una verificació democràtica i la vol tornar a tenir. Si volem guanyar, haurem fet república fins a aquell dia, amb l’obligació que sigui la més pròxima que siguem capaços. No és una moda, un caprici d’uns partits. Si alguns líders volguessin girar full i deixar-ho per a una altra generació, no podrien.