Com hem canviat!

Cada vegada són menys les persones que ho recorden, però fins fa mig segle l’Horta de Lleida era un espai íntegrament agrícola, on només hi havia nuclis molt petits de cases i on moltes de les tasques del camp es feien amb tracció animal.

Aquesta és l’època que rememora l’exposició Vivències i records de l’Horta de Lleida, que es pot veure aquests dies al claustre de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i que compta amb mig centenar de fotografies històriques aportades per les associacions veïnals d’una quinzena de partides.

Francesc Rosselló destaca que a mitjans del segle XX es va començar a configurar l’Horta com és ara

Aquesta mostra s’ha organitzat per celebrar el 25 aniversari de la creació de la comissió de l’Horta dins de la Federació d’Associacions de Veïns de Lleida. Francesc Rosselló, un dels responsables de l’organització, destaca que aquestes imatges inclouen estampes que van des dels anys trenta fins als setanta del segle passat, i que reflecteix el període en què l’Horta va començar a configurar-se com és actualment. “Abans, la majoria de la gent que conreava als camps de l’Horta no hi vivien, sinó que residien al centre de la ciutat, i cada dia hi anaven i venien”, assenyala. “La forma de vida era molt diferent, tots vivien només del camp i no tenien cap altra feina, al contrari del que passa ara amb molts pagesos”, afegeix. Això sí, es tractava d’una economia de subsistència, en què “tothom conreava el seu hort, tenia la seua vaca, algun porc, i unes quantes gallines i conills”, relata Rosselló. A part de commemorar el 25 aniversari de la creació de la comissió veïnal, Rosselló indica que aquesta mostra fotogràfica també serveix per homenatjar la generació “dels nostres avis. Abans d’ells, gairebé ningú residia a l’Horta, al marge dels petits nuclis que hi havia en algunes partides com Butsènit, Rufea o Torres de Sanui. Els que van començar a fer l’Horta tal com la veiem ara van ser ells”, conclou.

Entre les fotografies es poden trobar estampes que ja han passat definitivament a la història, com les imatges de famílies posant pujades a sobre de carros estirats per una mula o un burro. o bé a cavall d’una mula. També permet veure la importància que tenien activitats que ara els veïns amb prou feines practiquen, com la caça.

Així, en una de les fotos apareix una escopeta penjada del penjador a la sala principal d’una casa; en una altra, un nen de molt curta edat portant una escopeta amb el seu pare al costat, i en una tercera, tres caçadors amb un animal, que sembla una guineu, abatut als peus. Altres fotos permeten veure la transformació radical del paisatge, com per exemple les que mostren una partida de les Canals totalment rural, quan actualment està envoltada o fins i tot envaïda per naus industrials.

Al contrari, hi ha tradicions que es mantenen vives, malgrat que la imatge va canviant amb el temps. Una prova d’aquest fet és que entre les diferents partides hi ha almenys mitja dotzena de fotografies de la tradicional desfilada dels Tres Tombs de Sant Antoni Abat.