Educació emocional a nens de tres a sis anys a Lleida per prevenir el 'bullying'

Mai és massa d’hora per començar a treballar amb els nens per prevenir el bullying. Amb aquesta premissa, setze escoles de Lleida estrenaran aquest curs un programa impulsat per Ensenyament i la Universitat de Lleida destinat a nens d’entre 3 i 6 anys perquè aprenguin a gestionar les emocions i prevenir d’aquesta manera el bullying. Es tracta del projecte Happy 3-6 d’educació emocional en el segon cicle d’educació infantil del grup d’investigació d’Orientació Pedagògica, en el qual participaran uns sis-cents escolars de centres de Lleida ciutat, l’Horta i poblacions properes a la capital. Uns seran el grup de control (només participen en l’avaluació inicial i final) i d’altres l’experimental, és a dir, els que faran les activitats del programa, que són 75 en total (25 a P-3, 25 a P-4 i 25 a P-5, dos per setmana).

La responsable del programa, Gemma Filella, professora del departament de Pedagogia i Psicologia de la UdL, va explicar que se centraran en cinc competències: consciència emocional (saber què senten ells mateixos i què senten els altres), gestió emocional pròpia i dels altres, autoestima, competències socials (saber relacionar-se bé amb els altres) i competències per a la vida i el benestar. Va afegir que per treballar aquestes competències a P-3 se centraran en els conceptes d’estar enfadat, content i trist mentre que a P-4 n’incorporaran d’altres com la por i a P-5, la sorpresa i les emocions estètiques (les relacionades amb l’art i la creativitat). Va detallar que a P-3 treballaran amb els nens la respiració i la relaxació i a P-4 afegiran massatges i el Conte de la Tortugueta, que serveix per ensenyar autocontrol als més petits d’una forma lúdica i que planteja que, davant d’una situació de conflicte o que els provoqui enuig, s’han d’aturar, pensar, respirar i actuar.

Ensenyaran als nens respiració i relaxació, i a saber dir sense agressivitat què els molesta

“La clau és que ja a P-3 siguin conscients de les seues emocions i les sàpiguen gestionar. Que si s’enfaden, respirin. Que diguin les coses bé, no de forma agressiva o passiva, callant”, va exemplificar. Filella va remarcar que “si un nen a P-3 comença a insultar i no l’atures, a Secundària serà agressiu”, i va destacar que en educació infantil ja hi ha situacions conflictives que poden desembocar en el futur en bullying. “La majoria del bullying es dóna a sisè de Primària i a primer d’ESO. Però si als tres anys ja diuen que no volen anar amb algú perquè fa pudor, i això no s’atura, aquest nen serà sempre un marginat. Per això és important que siguin capaços de dir “m’ha sabut greu que em diguis això i m’agradaria que ho deixessis de fer”, va recalcar, i que també treballaran amb els pares. A l’octubre hi ha prevista la formació del professorat per aplicar aquest programa i al desembre començaran les activitats.

Així mateix, va subratllar la necessitat de continuar treballant la gestió de les emocions dels alumnes fins al Batxillerat perquè sàpiguen gestionar els conflictes tant a l’aula com a la vida. En aquest sentit, el grup d’investigació que lidera Filella ja va crear un videojoc pedagògic per a alumnes de 8 a 12 anys i de 12 a 16 que els ajuda a resoldre conflictes i prevenir el bullying, i que ja han utilitzat gairebé 1.500 estudiants de disset centres.

Límit als mòbils en molts instituts en favor de la convivència

La prohibició que els alumnes utilitzin el telèfon mòbil als instituts s’ha generalitzat aquest curs. Molts fins i tot veten directament que els portin al centre, com a l’institut de Seròs i el nou de Mollerussa, per exemple, i així els ho comuniquen als pares. D’altres opten per una limitació del seu ús a certes zones, publicitades amb cartells que així ho indiquen, com l’institut Guindàvols. I d’altres també han instal·lat rètols però per detallar que el seu ús està prohibit a tot el recinte, com el Joan Oró. Els centres argumenten que si els estudiants no estan permanentment enganxats als mòbils, com sí que sol passar fora de l’horari lectiu, es relacionen més entre ells i millora la convivència en general.

Tanmateix, tots els centres de Secundària defensen l’ús dels telèfons mòbils a l’aula o en excursions sempre que sigui amb finalitats pedagògiques. En aquest sentit, al Josep Lladonosa són partidaris de “promocionar el seu ús responsable”, no de prohibir-ho. Al Maria Rúbies defensen també “regular la seua utilització en espais comuns i de lleure”. I a l’institut Aran deixen utilitzar-los al pati perquè “en ocasions es comuniquen amb la família per coordinar el transport a les activitats extraescolars de la tarda, però la resta del temps han d’estar apagats”. En tot cas, per ara l’autonomia de centre permet a cada institut dictar la seua pròpia normativa.

No obstant, el govern d’Espanya s’està plantejant seguir l’exemple de França, en què l’Assemblea Nacional va prohibir els mòbils en col·legis i instituts per a tots els alumnes d’entre sis i setze anys. En canvi, la Generalitat rebutja aquesta possibilitat i considera que poden utilitzar-se en activitats didàctiques.