Lleida estrena el seu barri jueu
Larrosa destaca que l'espai contribuirà a la dinamització econòmica i turística del Centre Històric
L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha presentat aquest dijous l'estrena de la urbanització dels Jardins de la Cuirassa, l'antic barri jueu medieval de Lleida. Es tracta d'un nou espai de 6.000 metres quadrats que, segons ha explicat l'alcalde, contribuirà a la dinamització econòmica i turística del centre històric.
Larrosa s'ha mostrat "emocionat" per culminar aquest projecte de "memòria històrica col·lectiva", que servirà també per "reivindicar la presència de la comunitat jueva a la Lleida medieval".
La intervenció ha comportat una inversió d'1,1 milions d'euros, dels quals uns 500.000 euros corresponen a una subvenció de la Generalitat per al projecte de millora turística "Concòrdia, la ciutat de les tres cultures".
L'excavació arqueològica ha permès posar al descobert l'antic Call de la ciutat. L'actuació per fer visitable l'entorn inclou la instal·lació de passarel·les, des de les quals es podran veure els vestigis que s'han trobat, com trams de mur, de cases, de carrers i del clavegueram o les restes d'una casa jueva benestant, incendiada pels cristians el 1391, amb peces d'aixovar úniques a la península. La seva excavació encara no està conclosa.
En el recorregut, en què s'instal·laran plafons informatius que ajudaran a interpretar el que es veu, s'ha creat un sistema de terrasses enjardinades que permeten salvar el fort desnivell. L'enjardinament s'ha dut a terme amb una setantena d'arbres, que es plantaran pròximament, i un total de 28.000 unitats de plantes de tres espècies diferents: heura, timó i saponària.
Dins d'aquesta obra s'ha completat la instal·lació de l'ascensor que connectarà l'Eix Comercial, a l'altura de la Costa del Jan, amb la plataforma superior on es troben els Jardins de la Cuirassa, de manera que es podrà anar en pocs minuts des del carrer Major fins a la plaça dels Gramàtics, a través de Cavallers o Companyia. També es reobren els passos pels carrers Sant Cristòfol i Dolors cap a la zona del Call.