Josep Bargalló: «No renovarem el concert als centres que segreguin»

Quines mesures preveu Ensenyament contra la segregació escolar?

Durant el 155, quan la conselleria no tenia un cap polític, el síndic de greuges va crear un grup de treball sobre aquesta qüestió. Li hem dit que assumim aquest treball i els seus documents. Hem de lluitar contra la segregació escolar sabent que una part obeeix a una segregació urbana. S’han de fer polítiques que ajudin l’entorn a disminuir-la i no podem permetre que els centres introdueixin una segregació pitjor que la urbana. El primer instrument contra la segregació és el decret d’escolarització, la norma per la qual els pares escullen un centre. Aquest any hi farem petites modificacions perquè no som a temps de tenir-ne un de nou per al curs que ve.

Quins seran?

Des de temes com els punts que es donen per tenir familiars al centre fins al paper de les oficines municipals d’escolarització, els punts per als celíacs... Temes que són fàcils de modificar. Una altra cosa és un decret d’escolarització nou a partir del document del síndic, que serà per d’aquí a dos cursos.

Així, hi haurà canvis de barems en la preinscripció?

I de conceptes. Volem tornar a treballar perquè hi hagi oficines municipals d’escolarització o en un territori que pot incloure més d’un municipi o ser un barri. Que Ensenyament i l’ajuntament marquin uns criteris d’escolarització justos que ajudin a no augmentar desigualtats i que tots els centres sostinguts amb fons públics segueixin les seues directrius.

Hi haurà més control de la concertada perquè les quotes no siguin una barrera d’entrada?

Hi haurà un control perquè escoles públiques i concertades garanteixin la gratuïtat.

I com es garanteix?

Comptem amb el servei d’Inspecció i amb uns criteris claríssims a aplicar, i la voluntat d’efectuar un finançament asimètric, ja que hi ha escoles que segurament reben pocs diners per la feina que fan. No totes les escoles tenen les mateixes necessitats de beques de menjador, de compartir llibres o de facilitar tablets.

Es tracta de donar més finançament als centres que atenen més alumnes desfavorits?

Pel que fa a la concertada, crec que hi ha alguna escola que no hauria de tenir concert, que hi ha altres que tenen el concert adequat i altres que el tenen insuficient per la funció que realitzen.

Quan s’abordarà la situació de les escoles concertades que segreguen per sexes?

Quan revisem els concerts, i la majoria seran d’aquí a dos anys, els aplicarem els decrets, perquè ja tindrem el nou d’escolarització, i no tornarem a concertar els centres que no segueixin les seues directrius i les de l’oficina d’escolarització. No renovarem el concert als que segreguen, pel motiu que sigui, com per gènere o per religió.

Tampoc es podrà segregar per qüestions socioeconòmiques?

Hi ha centres concertats que fan una funció social evident i reben un finançament que és insuficient, com també hi ha centres públics que realitzen una funció social o que compten amb un volum d’alumnes amb necessitats educatives especials que reben un finançament insuficient.

Vostè va impulsar la sisena hora lectiva a la pública per equiparar-la amb la privada. La majoria dels centres la van perdre per les retallades. Es pot recuperar?

Tenim a sobre de la taula moltes mesures possibles de millora de la situació laboral del professorat i de l’atenció a l’alumne. Les tenim quantificades en diners. Quan tinguem el pressupost de l’any que ve sabrem quant hi podrem dedicar. La nostra tasca serà negociar amb els sindicats amb els diners que tenim quines mesures són les més viables i millors. Són moltes, hi ha la reducció de ràtios, reducció d’horari per als professors majors de cinquanta-cinc anys, un augment del personal d’atenció docent no lectiva...

Quines són prioritàries per al seu departament?

Serien la disminució de les ràtios i l’augment de l’atenció docent personalitzada de l’alumnat que presenta necessitats especials.

Quin nivell de reducció de ràtios es planteja?

Estem parlant que amb tants centenars de milions d’euros, perquè són aquestes magnituds, fem una reducció i amb tants centenars, una altra.

Seria generalitzada? A Primària? A Secundària?

Depèn de les condicions de cada centre. Hi ha centres que tenen vint-i-tres alumnes per aula i encara que estarien millor amb vint no és un problema. Però n’hi ha altres amb vint-i-dos que tenen un problema i han de rebaixar-se a vint. Insisteixo, tenim totes les mesures quantificades. La reducció d’horari als docents majors de 55 anys costa 700 milions, perquè cal contractar més professors. Acordem amb els sindicats que és la millor mesura? Acordem que potser és millor passar de vint-i-cinc a vint-i-dos les ràtios? El que no fa falta acordar perquè m’hi he compromès és que els alumnes autistes han de tenir un vetllador al menjador.

Revisaran l’horari intensiu a l’ESO?

Es va implantar per motius d’estalvi, i l’estem avaluant. Sense tenir llista l’avaluació, tinc algunes intuïcions. Vaig anar al Pallars i alguns alcaldes em van dir que nois del poble surten a les 7.00 del matí i tornen a les 5.00 de la tarda sense haver menjat res calent, quan estan en ple creixement. Però ahir estava en una escola del Poblenou de Barcelona i em van dir que aquest horari els va molt bé, perquè tenen menjador i la majoria d’alumnes s’hi queden a fer activitats esportives a la tarda. Segurament la millor solució és adequar-ho a la realitat del territori, amb propostes diferenciades, demanant que es garanteixi la salut alimentària dels alumnes.

Els sindicats rebutgen que els directors seleccionin professors per a places específiques. Hi introduirà canvis?

L’autonomia de centre és fonamental per a la millora educativa i contra la segregació i permet decidir uns perfils professionals. Els sindicats assenyalen que en alguns casos es fa de manera incorrecta, però la solució no és deixar l’autonomia de centre i tornar a la centralització. La solució és que es faci bé. Comptem amb elements per controlar-ho i per actuar amb contundència contra el que no ho fa bé.