Blanco demana dormir a l'hotel

D’un plató de televisió al banc dels acusats. Aquest és, de manera molt succinta, el trajecte que Fernando Blanco i Margarita Garau han fet en aquests dos últims anys. Són els protagonistes d’un judici mediàtic. Ho acrediten la vintena de mitjans, gran part dels quals estatals, que el cobreixen i les unitats mòbils de les televisions que hi ha aparcades aquesta setmana davant de l’edifici judicial del Canyeret. Fins i tot s’ha habilitat una sala per als periodistes, una cosa que no passava a Lleida des del 2006, quan van jutjar Gilberto Antonio Chamba Jaramillo per l’assassinat de l’estudiant d’Alpicat Maria Isabel Bascuñana. El judici, del qual encara estan previstes dos sessions més, s’emet amb un senyal institucional i una realització comparable al d’un programa de televisió, ja que ofereix plans curts i llargs de tots els protagonistes: acusats, tribunal, fiscal i lletrats. En aquest circ, Fernando Blanco se sent el protagonista principal. Ho va ser ahir fins i tot abans que declarés. El seu advocat va sol·licitar al tribunal si el seu representat, que està en presó preventiva des del desembre del 2016, podia pernoctar en un hotel durant els dies del judici.

Custodiat, això sí. Una petició que el president de l’Audiència, Francesc Segura, va denegar per “sorprenent i inaudita”. Blanco, amb vestit i corbata, es va mostrar desafiador, especialment davant del fiscal Pedro López. “Jo no sóc metge”, “jo dic el que és veritat”, “vostè està mentint”, van ser algunes de les punxes amb què va interpel·lar el representant del Ministeri Públic. Fins i tot el tribunal va arribar a donar-li un toc d’atenció per recordar-li que s’havia de limitar a respondre.

Va declarar durant dos hores i deu minuts i va consultar constantment els seus apunts. Preguntat pels seus ingressos, va arribar a afirmar que impartint xarrades com a coach “podia guanyar fins a 8.000 euros en un sol cap de setmana”. Moltes altres coses no les recordava. També va culpar els mitjans de comunicació del que va negar que fos la seua fugida. “Va ser una cacera de bruixes, la gent es va creure el que deien a la tele i ens amenaçaven de mort, fins i tot a la meua filla.”

Hi va haver protagonistes secundaris. Susanna Griso i Carmen Lomana no eren al judici, però se’n va parlar. Griso i el seu Espejo Público d’Antena 3 van fer diverses entrevistes a la família. Els enregistraments formen part de la causa. Blanco va admetre que Susanna Griso li va donar un xec de 500 euros per ajudar la Nadia. En canvi, va negar que Carmen Lomana aportés el donatiu que va prometre.