Els metges afirmen que el tractament genètic de la Nadia a Houston no existeix

Els metges que van declarar ahir en la segona jornada del judici contra Fernando Blanco i Margarita Garau van assenyalar que els tractaments genètics que el primer va dir que havia rebut la seua filla a Houston no existeixen i que la malaltia de la nena no li comportava un “risc vital imminent”. En el torn de declaracions dels testimonis, va intervenir una metge forense de l’Institut de Medicina Legal de Lleida que havia analitzat tot l’historial mèdic de la Nadia des del seu naixement. Segons la forense, a la petita se li va diagnosticar la malaltia de tricotiodistròfia al mes de nàixer a l’Hospital Son Llàtzer de Palma i presentava símptomes com alteracions cutànies i oftalmològiques, trastorn en el desenvolupament i en el llenguatge i hiperactivitat. La doctora va assenyalar que per tractar aquests símptomes es van receptar pomades i olis per a la dermatitis atòpica. Preguntada sobre si entre l’historial hi havia documents que feien referència a Houston, la testimoni va declarar que l’únic email en anglès era d’un laboratori francès, però res dels EUA. També va ser determinant a l’hora de descartar que la nena tingués un risc vital imminent i va assenyalar que la teràpia genètica de què parla l’acusat és molt experimental i que, en cas de ser possible, només ho seria en embrions i no en persones ja formades, com és el cas de la Nadia. Així mateix, va afirmar que, malgrat que la malaltia que pateix la nena no té cura, la sanitat pública és “perfectament capaç” per tractar-la.

El director assistencial de l’Hospital de la Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega, va assenyalar que va conèixer el cas de la Nadia a través del pediatre d’Organyà, que va tractar la petita en alguna ocasió, i es va interessar per la seua malaltia al tractar-se d’una patologia rara. Tanmateix, Fàbrega va afirmar, a preguntes de la Fiscalia, que “mai ens van facilitar els informes mèdics malgrat que els hi vam demanar insistentment” i va assenyalar que això “no és habitual” entre els pares de nens amb patologies. Al sorprendre’ls l’actitud, Fàbrega i un altre company van investigar sobre la malaltia de la Nadia i van trucar a diversos centres de Houston per preguntar pel presumpte tractament de la nena. “No vam trobar cap evidència científica que aquest tractament existís”, va afirmar. Fàbrega també va indicar que va oferir a l’acusat fer de mitjancer amb l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i la seua unitat de malalties rares i va explicar que Blanco va declinar perquè el seu hospital de referència era el de Mallorca i també a Houston. Durant el seu testimoni, el també pediatre va relatar que es va negar a posar la guardiola de l’associació Nadia Nerea a l’hospital i al CAP de la Seu fins que no tingués els informes mèdics de la nena, que mai va rebre.

“Ens vam bolcar més al saber que el pare tenia càncer”

Alguns dels veïns i coneguts del matrimoni acusat que van declarar ahir com a testimonis a l’Audiència de Lleida van assenyalar que els pares de la Nadia els havien explicat que Blanco tenia un càncer terminal de pàncrees i que, aquesta situació, unida a la malaltia de la nena, va fer que es bolquessin més a ajudar-los i recaptar fons. Tots van constatar que aquestes donacions van ser voluntàries, així com l’organització de les activitats, però van explicar que els pares els anaven informant que la Nadia necessitava més tractaments i diners per costejar-los. Una de les mares del col·legi on anava la nena i veïna d’Organyà va declarar que “saber que ell tenia càncer ens va impulsar a bolcar-nos més per ajudar-los”. De fet, segons el seu testimoni, es van assabentar de la presumpta malaltia de Blanco l’octubre del 2015 i al mes següent van decidir crear un grup de pares d’ajuda a la Nadia. En la seua declaració al tribunal, Blanco va negar haver dit que fos terminal.