Un 40% d'inscrits, sense plaça per al màster de professorat malgrat que falten docents

Gairebé 4 de cada 10 graduats universitaris que han demanat accedir a una plaça del màster de formació del Professorat de Secundària n’han quedat fora. El termini d’inscripció va acabar aquest dimarts amb gairebé 2.400 sol·licituds per a les 1.350 places disponibles, per la qual cosa uns 900 graduats han quedat exclosos, d’acord amb les dades fetes públiques per UNportal, web especialitzat en el sistema universitari català.

Paradoxalment, aquesta situació es registra quan a Secundària falten professors amb aquesta titulació obligatòria per tal de cobrir vacants en matèries com català, castellà o matemàtiques. Això va obligar, a finals del passat curs, Ensenyament a permetre que graduats universitaris que encara no disposen del títol de màster puguin entrar a la borsa de personal docent, amb la condició que es comprometin a completar el màster abans de l’inici del curs 2021-2022. A més, Ensenyament també va decidir que, aquest curs, mestres de Primària poden impartir classes de matemàtiques, català i castellà a primer i segon d’ESO. Aquesta mesura ha estat recorreguda per via judicial pel sindicat de professors de Secundària Aspepc-sps.

Els instituts de Lleida mantenen el veto a acollir les pràctiques d’alumnes d’aquest màster

Fonts del departament del Consell Interuniversitari de la Generalitat, que van donar per bones les xifres d’UNportal, van precisar que l’assignació de les places “encara no està tancada i potser, finalment, els qui es quedaran sense entrar seran un o dos de cada deu, perquè sempre hi ha els que hi acaben renunciant”.

Van afegir que actualment s’estudia la planificació de places per als propers tres anys, ja que les actuals són les fixades al 2015-2016 per a un trienni, i van avançar que “segurament s’ampliaran les de les especialitats on es preveuen més jubilacions”. Les 1.350 places es distribueixen entre vint especialitats repartides entre les universitats. Les d’Educació Física i Anglès, amb 40 places cada una, s’imparteixen a la UdL.

Per una altra banda, els instituts de Lleida mantenen el seu veto a acollir les pràctiques dels alumnes d’aquest màster –i dels graus de la Uuniversitat de Lleida– al no rebre cap contrapartida. Un portaveu dels directors va indicar que la setmana passada hi va haver una reunió amb responsables d’Ensenyament i que aquests els van reconèixer que tenen raó. No obstant, va dir que encara no hi ha cap proposta concreta, per la qual cosa el boicot encara continua vigent.

Lleida s’afegeix a la ‘rebel·lió’ pels menjadors Marea Groga, una plataforma ciutadana que defensa l’educació pública, va celebrar ahir una assemblea amb representants de diverses Ampes de col·legis de Lleida per decidir quines accions prendre contra el decret que va anunciar la Generalitat que comportarà que desenes d’Ampes perdin la gestió directa dels menjadors escolars. A la trobada van acordar que enviaran una delegació a l’assemblea general que celebrarà la nova plataforma SOS Menjadors el dia 20 a Girona i que intentaran treballar conjuntament amb la Federació d’Associacions de Pares de Catalunya (Fapac) per frenar aquest decret que està encara en tràmit. “Considerem que això suposaria una privatització del servei, al qual només podrien optar grans empreses, afectaria la qualitat del menjar i limitaria poder fer menús especials per a nens malalts o amb al·lèrgies”, va dir un portaveu. Avui, la Fapac celebra una assemblea sobre aquest assumpte.