'No' a retirar noms franquistes fins que el Memorial no es pronunciï

La moció de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme que reclama retirar nou noms de carrers dedicats a persones vinculades amb la dictadura va ser rebutjada per PSC, Cs, PP i Salmeron, mentre que PDeCAT, ERC, Crida i Comú la van avalar. L’alcalde, Fèlix Larrosa, va argumentar el seu vot contrari afirmant que el proper dia 8 de novembre es reuniran amb el Memorial Democràtic, a qui consultaran “quins criteris utilitzen altres ciutats en aquests casos”. “Assumeixo la meua responsabilitat”, va subratllar, i va dir a la plataforma que “més d’hora que tard tindran notícies sobre això”. L’edil socialista Montse Parra va demanar “paciència”, Cs també va apostar per esperar i Dolors López, del PP, va titllar les persones qüestionades d’“honorables que van servir la ciutat”, la qual cosa va enervar Rosa Peñafiel, de la plataforma. Per la seua part, PDeCAT, ERC, Crida i Comú van ser contundents a l’hora d’exigir la retirada dels noms “franquistes” per “dignitat” i “justícia”.

D’altra banda, la Paeria va donar llum verda a la moció de Ciutadans que reclama a la Generalitat que construeixi instituts a Cappont i Balàfia. PDeCAT i ERC es van abstenir al·legant que primer cal planificar les necessitats de la ciutat. Per part dels republicans no va intervenir Carles Vega, que és també delegat d’Ensenyament, sinó Núria Marín, que va detallar que el 24 de setembre encara quedaven 135 vacants de primer d’ESO i 543 a tota l’etapa. La moció del PP per establir criteris sobre quan aplicar la plusvàlua va ser consensuada, igual que la de la Crida a les bones pràctiques de contractació al sector musical. D

e la moció relativa a la prostitució es va aprovar potenciar la inclusió de les prostitutes i l’educació afectivosexual de la ciutadania.

Veto a declarar Lleida ciutat republicana La moció del PDeCAT que insta la Paeria a declarar Lleida ciutat republicana, no reconèixer l’autoritat del rei, demanar la llibertat dels polítics empresonats, donar per vàlid el resultat de l’1-O i condemnar la “violència injustificada per part de l’Estat” va ser tombada pel PSC, Cs, PP i Salmeron. La resta de grups hi van donar suport. La Crida va reclamar retirar el bust del rei Joan Carles I del saló de plens i l’alcalde va respondre que “en podria encarregar un altre del rei actual”. Cs va aprofitar per sol·licitar també “un retrat o un bust del president de la Generalitat”. Al final del ple la Crida va demanar la dimissió de l’edil Xavier Rodamilans per la gestió de l’atenció a temporers, entre altres qüestions, que Larrosa va rebutjar.