Acusat de vendre sense el permís un pis d'una tieta que cuidava

Un veí de Lleida, J.S.I., es va asseure ahir al banc de l’Audiència Provincial acusat d’haver-se quedat diners de la seua tieta nonagenària, a la qual cuidava. Per a l’acusació particular, exercida per la filla de la dona –avui morta–, es tracta d’una estafa al considerar que l’home va idear un pla per quedar-se el patrimoni, per la qual cosa va sol·licitar al tribunal que li imposi una condemna de sis anys de presó i 58.000 euros d’indemnització. La Fiscalia, per la seua part, rebaixa la petició de pena als dos anys i mig de presó perquè diu que només s’ha pogut acreditar que es van quedar part dels diners, concretament 32.549 euros. Al seu torn, la defensa en demana l’absolució. L’home va negar els fets i només va reconèixer que s’havia traspassat 32.549 euros a un compte seu argumentat que van ser per pagar les obres que va fer a casa per adaptar l’habitatge per a la seua tieta, amb mobilitat reduïda, quan el gener del 2014 la dona es va traslladar des de Sevilla perquè ell la cuidés. Va fer la transferència hores abans que li revoquessin els poders que tenia de la seua tieta i no hi ha factures de les obres. Va instal·lar la calefacció, l’aire condicionat, va canviar una banyera per un plat de dutxa i va adquirir un llit articulat. Un pèrit de la defensa va xifrar les millores en 14.000 euros. L’acusat va afirmar que “va voler venir a Lleida perquè la filla la volia portar a una residència de monges, em va donar els poders i em va posar com a titular als seus comptes perquè pogués ajudar-la”. Tenia 24.000 euros i cobrava una pensió de 680 euros. L’octubre del 2014, l’acusat va vendre el pis que la dona tenia a Sevilla per uns 75.000 euros malgrat que l’havia adquirit per 180.000 euros. “La meua tieta no volia anar-hi i era una despesa. El preu va ser baix per la crisi”, va afirmar l’imputat. Una versió totalment oposada a la de la filla de la dona, que va afirmar que “la meua mare no sabia que el meu cosí havia venut el pis de Sevilla”. El 2015 es va desplaçar a Lleida, van suprimir el poder notarial de l’acusat i “fins i tot vaig haver de trucar als Mossos perquè deixessin que la meua mare tornés amb mi a Sevilla”. La fiscal va dir que “pot presumir-se que la dona no va voler vendre el pis però no hi ha proves”.