40 anys de patronal hostalera

L’octubre del 1978 i després d’anys de planificació i negociacions es va crear la Federació d’Hostaleria de Lleida. Va nàixer amb poc més de 150 socis i dividida entre hotelers i restauradors. Quaranta anys després s’ha convertit en una de les entitats més prestigioses del sector hoteler estatal tant per la seua innovació com pel seu gran creixement.

L’entitat també ha estat clau en la promoció de programes de formació de joves i en la negociació de convenis laborals i amb els gremis.

La Federació d’Hostaleria està de celebració. Demà commemora el quarantè aniversari de la seua constitució, quan es va crear amb poc més de cent cinquanta associats. Ara compta amb més de set-cents i té com a reptes per al futur pujar al cavall de la innovació i la modernització del sector alhora que promou la formació de joves hotelers i restauradors. Per conèixer-ne els orígens cal remuntar-se més enllà de la fundació, l’any 1978. Un parell d’anys abans, un grup de restauradors i hotelers de la província van començar a temptejar la possibilitat d’establir una federació del sector de l’hostaleria més enllà del Sindicat Vertical que hi havia durant la dictadura. “Abans de la federació vam conformar un gremi però no estava legalitzat ni res”, explica Josep Maria Rubio, restaurador i membre de totes les juntes directives de la federació. “En aquell moment el país s’estava obrint al món i hi començava a haver activitat i vam decidir crear-la amb l’objectiu de comptar amb una entitat que representés els interessos del sector, encara que la majoria dels federats no sabien gaire bé les funcions que havia de tenir una federació. La gent s’hi va inscriure pel sentiment d’unió i d’associacionisme que hi havia al sector. Recordo que la nostra primera seu a Lleida era al costat d’un callista”, rememora Rubio. El primer president de la història de la federació va ser Alfredo García Castellón, que va dirigir l’entitat fins al 1984, quan el va succeir Francesc Morera, i tres anys més tard una comissió gestora va passar a dirigir la federació. “Els anys inicials van ser molt durs tant en termes econòmics com interns, ja que estàvem en procés d’ajuntar les dos branques que componia la federació (hostaleria i restauració) en una de sola i volíem reforçar vincles amb els hotelers del Pirineu i la Val d’Aran. Per aquest motiu, una de les tradicions que sempre s’han respectat és que el president de la federació ha de ser un hoteler i de comarques, no de Lleida ciutat, perquè així es té la doble visió d’hoteler-restaurador i té la visió del conjunt de la província, no només de la capital. Fins i tot la inauguració de la federació l’any 78 va ser a Balaguer per fer valer aquesta característica”, destaca Rubio. Arran de tots aquests problemes, l’any 1987 es va decidir unificar les dos branques de la federació en una de sola i destituir el president per instal·lar una comissió gestora que s’encarregaria de solucionar de forma immediata els problemes econòmics de la federació. “El fet d’unificar l’entitat i l’arribada de la junta van ser els dos punts d’inflexió per a nosaltres, perquè a partir de llavors vam establir les bases de la futura federació que volíem i el temps ens ha donat la raó de prendre aquestes decisions”, explica Rubio.

El punt d’inflexió de la federació va ser el 1987, quan es va unificar el sector hoteler i de restauració

Contractar un gestor, modernitzar la institució i apostar pels programes de formació van ser els eixos centrals i, al cap de pocs anys, la federació estava amb els comptes sanejats i formant els futurs hotelers de Lleida. L’any 1988 es va organitzar el primer concurs de Joves Cuiners, l’any següent va promocionar la construcció de l’escola d’Hostaleria de la Caparrella i als anys 90 es va convertir en la federació d’hostaleria amb més personal de tot l’Estat i una de les de més prestigi.

Ara, amb una federació consolidada i amb més de set-cents socis, els reptes més immediats de l’entitat són “gairebé els mateixos que es van fixar en aquella junta directiva: formació, promoció i innovació”, diu el secretari general de la federació, Ramon Solsona. “Promoció turística, innovació tecnològica per fer més atractiu el sector i crear continuïtat perquè l’hostaleria tingui futur, formació a futurs hotelers i defensar els interessos del territori allà on faci falta. En aquestes estem i continuarem centrant-nos el màxim d’anys que puguem”, conclou Solsona.

Quin diria que és el principal valor que aporta aquesta federació?

La seguretat d’estar ben informat, assessorat i representat en els principals camps del negoci i la sensació d’unió que genera.

Els apartaments turístics són una amenaça per al sector?

És més competència deslleial que amenaça. Des de les federacions demanem que els establiments turístics tinguin la mateixa regulació, només demanem això.

La federació criticava abans que Lleida quedava apartada de les promocions turístiques de Catalunya. Creu que continua sent així?

Aquest és un dels motius pels quals hi ha la federació. Promocionar el territori i el sector i crec que en els últims anys hem minimitzat aquestes diferències i s’ha posat en el focus turístic la Catalunya interior i el Pirineu.

Quins reptes s’hauria de fixar l’entitat de cara al futur?

Hem passat una etapa de gran creixement i ara hem de mirar més enllà. Les nostres pròximes metes són ser l’interlocutor entre empresari i administració, formar joves i defensar el territori.

Des de la unió dels sectors fins a la creació d’una app

Els assoliments i metes que la Federació d’Hostaleria ha aconseguit en els quaranta anys d’història van des de la unificació del sector restaurador i hoteler fins al disseny d’aplicacions mòbils per promocionar el territori i els seus associats.