Metges de família de Lleida es jubilen anticipadament per sobrecàrrega laboral

Un total de vuit metges de família, cinc l’any passat i tres en el que va d’any, s’han jubilat abans dels 65 per primera vegada a Lleida. Alguns d’ells expliquen que ho han fet per la sobrecàrrega laboral en l’Atenció Primària arran de les retallades aplicades en el seu dia, un fet que corroboren tant el Col·legi de Metges de Lleida com el sindicat Metges de Catalunya. Tanmateix, fonts de Salut neguen que sigui per aquestes raons.

El metge de família Josep Maria Sagrera, acabat de jubilar als 63 anys després de 27 exercint al CAP de l’Eixample de la ciutat de Lleida, subratlla que ho fa “per no aguantar més”. “La disminució de recursos en l’Atenció Primària és alarmant, està infrafinançada”, indica. Assegura que això ha provocat un “deteriorament per la massificació de les consultes, que cal compatibilitzar amb les virtuals”. “A més, quan tornes de vacances tens retards perquè ningú no t’ha substituït”, afegeix, i diu que “per primera vegada es jubilen metges abans de temps”. El doctor Joan Loscos, que es va jubilar l’any passat als 63 anys després de 25 al CAP d’Agramunt, també assenyala que va prendre aquesta decisió a l’estar cansat de les pressions i de la degradació de l’assistència sanitària. “En els últims anys, la sobrecàrrega era insostenible, ja que quan faltava un company havies de cobrir-lo tu”, explica. Pel seu costat, el president del col·legi de metges de Lleida, Ramon Mur, assegura que aquesta situació no afecta només els CAP, sinó que és generalitzada i també es dóna als hospitals. “Les males condicions laborals han provocat la prejubilació de 16 especialistes aquest any i que sis vagin a la privada”, va lamentar. Fonts de Metges de Catalunya van assenyalar que aquesta jubilació anticipada “és un fenomen incipient” a causa de la sobrecàrrega laboral.

Una infermera denuncia que han de fer més proves sense disposar del personal necessari

A més, Sagrera critica que alguns especialistes “ens diguin com hem de treballar i ens obliguin a fer coses que no ens corresponen”, com la prescripció d’articles ortopèdics o del Sintrom. Tant ell com Loscos també denuncien una gran pressió per controlar despeses.

Per una altra banda, una infermera d’Atenció Primària, que està a punt de jubilar-se abans dels 63 anys per cansament, explica que ara “hem de fer més proves específiques sense que hi hagi més personal per assumir-ho”.

L'Aliança vol operar en altres clíniques

La propietària de la Clínica de Ponent (antiga L’Aliança), Divina Pastora, està negociant amb altres clíniques de Lleida per poder disposar de quiròfans que li permetin operar els pacients que deriva la Sanitat Pública a través del concert vigent, ja que dur-la a terme als hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria no és possible perquè no hi ha més espai.

Així ho va explicar ahir el responsable de sanitat de CCOO, David Ricart, que va dir que “l’objectiu és continuar amb la màxima activitat possible, a més de la de Salut, perquè l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) afecti el mínim de treballadors possibles”, dels 200 que té la plantilla. El sindicat es va reunir ahir a la delegació de la Generalitat a Lleida amb representants de Governació, Treball i Salut per conèixer la situació de L’Aliança, que la setmana passada va tancar la seua clínica arran d’una esquerda al segon pis. Ara per ara, està ultimant un acord amb la clínica ILO, a la cantonada amb el carrer Doctor Fleming i passeig de Ronda, perquè li cedeixi quiròfans per fer-hi les operacions d’oftalmologia amb personal de L’Aliança.

Tot i així, Ricart també va explicar que cal esperar l’anàlisi tècnica de l’estat de l’estructura de l’edifici, que determinarà si pot tornar a reobrir-se o quines obres hauran de dur-se a terme en cas que sigui possible, “per buscar solucions més precises”.

D’altra banda, representants de Divina Pastora també es van reunir amb metges de la clínica per informar-los de la situació, però sobretot per donar un missatge de tranquil·litat, segons van afirmar assistents a l’encontre. Segons diverses fonts, en cas que l’edifici pugui rehabilitar-se, la clínica estaria com a mínim sis mesos tancada.