Una clínica a Urgències

De sobresalt en sobresalt fins a l’actual tancament temporal a l’espera que un informe determini si és viable la reobertura i, en cas positiu, quina inversió necessita per fer-ho. Així podria resumir-se la trajectòria que ha seguit la clínica de l’antiga L’Aliança a Lleida ciutat durant els últims vint anys. L’Aliança va ser la mútua capdavantera a Catalunya fins a finals del segle passat. A la dècada dels vuitanta, en algunes comarques, com per exemple el Pallars, el seu ventall de serveis mèdics era molt més ampli que el de la sanitat pública, la qual cosa feia que totes les famílies que s’ho podien permetre fossin sòcies de l’entitat. Tanmateix, el 1997 la mútua va haver de ser intervinguda per la Generalitat per evitar-ne la fallida. Aquesta situació es va prolongar dos anys, durant els quals la cúpula es va rellevar. Amb la nova direcció, semblava que havia remuntat el vol, però va ser intervinguda de nou a començaments de l’última dècada, quan el Govern va obrir una investigació per presumpta doble facturació a la sanitat pública. Va ser un altre període de dos anys en què es va produir un segon relleu a la direcció.

Just entre les dos intervencions, va començar a treballar en el projecte per construir una nova clínica a Lleida i va apostar per la zona d’expansió de Copa d’Or entre Cappont i la Bordeta. Però per què necessitava una nova clínica? Empleats amb una llarga trajectòria a l’entitat recorden que a mitjans dels noranta, quan es va remodelar la quarta planta de la clínica de Prat de la Riba, “ja es va dir que l’estructura de l’edifici no suportaria una reforma integral”. A començaments del 2004, quan l’inici de la construcció d’una nova clínica a Copa d’Or semblava imminent, responsables de l’entitat van fer públic que rehabilitar l’immoble sortia més car que fer-ne un altre de nou. A més, la necessitat de modernitzar les instal·lacions es feia peremptòria després que les seues competidores, la Perpetu Socors i la Montserrat, haurien efectuat grans inversions de millora. Un dels grans problemes de l’edifici de Prat de la Riba, a part de l’antiguitat (es va construir als anys quaranta del segle passat), és que l’estructura es va dissenyar per acollir un hotel, i va funcionar com a tal fins que el 1955 el va adquirir L’Aliança.

Va firmar una permuta amb la Paeria per fer una clínica a Copa d’Or, però hi va haver de renunciar

La mútua va acabar firmant el 2006 un acord amb la Paeria pel qual aquesta li cedia un solar a Copa d’Or a canvi de l’immoble de Prat de la Riba. Es va redactar el projecte i fins i tot es va col·locar un gran cartell amb la seua imatge virtual al solar, però va ser un brindis al sol, perquè el deteriorament econòmic de L’Aliança era imparable. L’any 2010 va vendre l’hospital Sagrat Cor de Barcelona i el de Sabadell, els seus principals actius, i el 2012 va acabar en mans de la mútua Divina Pastora a través d’una fusió per absorció. La nova propietària va fer marxa enrere definitivament a la permuta i va apostar per netejar la cara de la clínica de Lleida modernitzant la façana per treure-la a la venda.

El 2015, va ser molt a prop d’arribar a un acord amb Vithas, propietària de la Montserrat, però ho va acabar descartant. Finalment, el 2016, i després que els empleats haguessin accedit a canviar el conveni laboral de la sanitat concertada pel de la privada, menys avantatjós per a ells, va arribar a un acord amb el grup Mi Tres Torres, de Gabriel Masfurroll, perquè aquest es fes càrrec de la gestió del centre. L’entrada de Mi Tres Torres va comportar un ambiciós programa d’inversions que van començar per la reforma de la segona planta.

Alguns treballadors es preguntaven com era possible que ara sí que poguessin fer-se obres descartades anys enrere per motius estructurals. Però tot anava bé i Mi Tres Torres estava negociant la compra de la clínica quan el dia 10 passat va aparèixer una esquerda en una paret mestra de la segona planta que va obligar a desallotjar l’edifici. Ara, el centre està tancat –tot apunta que un mínim de sis mesos si és possible reobrir-lo– i els dos-cents empleats s’enfronten a un ERO i l’empresa està intentant que altres centres privats li cedeixin quiròfans per poder continuar fent l’activitat que té concertada amb Salut. Utilitzant un símil sanitari, no hi ha cap mena de dubte que és un pacient que necessita atenció urgent i que a dia d’avui no té garantida la plena recuperació.

Encara que la part d’hospitalització està tancada, la clínica està trucant els pacients per assegurar-los que les consultes segueixen obertes, ja que l’edifici, al qual s’accedeix pel passatge la Premsa, no està afectat.

L’aparició de l’esquerda no va causar sorpresa a alguns empleats

Quan el 10 d’octubre passat la direcció de la clínica va trucar a tots els treballadors per comunicar-los que el centre es tancava temporalment després de l’aparició de l’esquerda, no va ser una cosa que sorprengués a gaires empleats. “Quan vèiem les obres que s’hi feien, comentàvem que l’estructura no ho aguantaria, i així ha estat”, explica un d’ells. En canvi, fer reformes va ser el que va portar a pensar altres que estava “tot estudiat i que no hi hauria cap tipus de problema”, assenyalen.