Jutjats de Lleida paralitzen sentències sobre hipoteques a l'espera del Suprem

El jutjat de Lleida responsable de les demandes per productes financers abusius ha paralitzat l’emissió de sentències fins a conèixer la postura del Tribunal Suprem (TS) sobre qui ha d’assumir les despeses de la firma d’hipoteques. Una decisió que està previst que es conegui el pròxim 5 de novembre, quan se celebrarà un ple després que la secció tercera d’aquest tribunal emetés una sentència dijous passat que fixava que era la banca la que havia de pagar el tribut en la firma d’una hipoteca (impost d’actes jurídics documentats), contradient una altra sentència del mes de febrer que atribuïa el gravamen al consumidor. Sobre aquesta qüestió, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos, va assenyalar ahir des de Lleida, on es va fer la reunió setmanal de l’òrgan català a l’Audiència Provincial, que la decisió del Suprem ha portat al jutjat del Mercantil de Lleida, com als altres tribunals catalans de clàusules terra, a ajornar les sentències. Una postura que Barrientos va qualificar de “prudent” i “raonable”, ja que el ple del Suprem del proper mes fixarà la jurisprudència.

No obstant, no s’estan ajornant judicis, que en el cas del Mercantil tenen un retard d’entre catorze i quinze mesos a Lleida, ja que ha ingressat més de 1.500 demandes per clàusules terra des del juny del 2017. Barrientos va admetre “inseguretat jurídica” davant la decisió del TS i va assenyalar que ha obert “un escenari incert que pot ser preocupant”.

La banca carrega al client l’impost hipotecari, el que més despesa té en la firma del préstec

A més, va alertar d’una “allau” de demandes una vegada es fixi el criteri que s’hi ha d’aplicar, que creu que es mantindrà a favor del consumidor, la qual cosa obligarà a pensar a reforçar els jutjats, que a Lleida ja té un magistrat extra. Segons el president del TSJC, augmentarà la càrrega de treball dels tribunals si el Suprem fixa que el consumidor pot reclamar amb caràcter retroactiu.

Alguns bancs opten per anul·lar firmes d’hipoteques fins al ple

Fonts del sector notarial van assenyalar ahir a aquest diari que algunes entitats han optat per anul·lar les firmes d’hipoteques previstes a Lleida a l’espera del ple del Tribunal Suprem per decidir qui ha d’assumir l’impost d’actes jurídics documentats. Així ho han constatat els notaris després d’observar una baixada en la firma de noves hipoteques durant els últims dies després que l’alt tribunal rectifiqués sobre la seua posició en relació amb la despesa hipotecària. Les mateixes fonts van assenyalar que en les hipoteques que sí que es firmen, les entitats mantenen que el “subjecte passiu”, és a dir, qui ha de pagar l’impost, és el consumidor. En aquest procés, els notaris solen informar els clients de la revisió que fa el Suprem i els diuen que el criteri es fixarà a la reunió del ple prevista per d’aquí a quinze dies. Segons els notaris, la situació actual ha suposat un “terratrèmol” i la decisió del Suprem té un “gran calat econòmic”. De totes maneres, insten a esperar la decisió final.

Podem es querella contra el jutge del TS que ha convocat el ple

Podem va presentar ahir una querella contra el president de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, Luis María Díez-Picazo, per un possible delicte de prevaricació per la decisió d’elevar al ple de la Sala la jurisprudència posterior a la resolució que atribueix als bancs i no als particulars l’obligació d’assumir l’impost sobre les hipoteques. A més, demana que el ple convocat per al pròxim 5 de novembre se suspengui. Entre les reaccions que ha provocat la revisió del Suprem, ahir va destacar la del magistrat emèrit d’aquest tribunal José Antonio Martín Pallín, que va qualificar d’“insòlit, un desastre i molt desagradale” la reacció del TS amb la sentència sobre l’impost de les hipoteques. Des de la Generalitat, la consellera de Presidència, Elsa Artadi, va titllar la revisió del Suprem d’“improcedent i escandalosa”, i des del govern central, Margarita Robles, magistrada i ministra de Defensa, la va qualificar, igual que Pallín, d’“insòlita”.