TRIBUNALS CONFLICTE CATALÀ
Fiscalia demana arxivar la querella contra Manso i Pérez de los Cobos
També s’oposa a l’ordre del jutge d’identificar tots els policies de les càrregues de l’1-O a Lleida || La causa va ser admesa a tràmit pel Jutjat d’Instrucció 1
Imatge de les càrregues policials al col·legi electoral habilitat l’1-O al CAP de Cappont.
La Fiscalia de Lleida ha demanat que s’arxivi la causa contra l’exdelegada del Govern central a Lleida Inma Manso i el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos i es deixi sense efecte les diligències demanades ja pel jutge, com la identificació dels agents que van participar a les càrregues de l’1-O a Lleida. Segons va informar ahir en un comunicat la Fiscalia Superior de Catalunya, el Ministeri Públic ha interposat un recurs de reforma i subsidiari contra la interlocutòria del passat 27 de setembre, dictada pel Jutjat d’Instrucció 1 de Lleida, per què va admetre la querella presentada per l’Associació Advocacia per la Democràcia contra Manso, Pérez de los Cobos i altres càrrecs intermedis de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil. Amb aquest recurs, la Fiscalia insta el magistrat a inadmetre aquesta querella i arxivar les diligències fetes fins al moment.
Entre aquestes, el jutge va ordenar identificar tots els policies que van participar a les càrregues durant el referèndum celebrat l’1 d’octubre del 2017 a dotze col·legis electorals de la demarcació de Lleida. Després de conèixer la postura de la Fiscalia, Advocacia per la Democràcia va assenyalar, a través de les xarxes socials, que demanar l’arxivament de la causa abans que es faci cap diligència no respon a l’obligació de vetllar pels interessos de les víctimes. Tanmateix, va afirmar que no han rebut cap notificació per via oficial de la postura de la Fiscalia. En la seua querella, l’associació d’advocats ha presentat diferents imatges i vídeos que “demostren l’ús injustificat i excessiu de la violència, que tenia com a únic objectiu infligir por als ciutadans”. Per aquests motius, els lletrats lleidatans creuen que es van vulnerar els drets fonamentals i que es va incórrer en delictes de tortura, prevaricació i desordres públics, entre d’altres. Aquests podrien ser castigats amb penes de cinc anys de presó com a mínim. L’admissió a tràmit d’aquesta querella és la primera resolució judicial contrària a l’operatiu policial a Ponent i la de més importància, atès que engloba tots els agents. En les càrregues de l’1-O, 123 persones van resultar ferides a la província de Lleida, un miler en el conjunt de Catalunya.
