SEGRE

HORTA TRIBUNALS

Calvari judicial de 4 anys per poder tornar a entrar a la seua casa okupada a Grenyana

Un grup de persones es va instal·lar el 2014 en una torre d’aquesta partida i el propietari no ha pogut fer-los fora fins ara || Els intrusos la van utilitzar primer com a taller il·legal i després com a desballestament

Cullerés davant de casa i al costat d’un cotxe que van deixar els intrusos quan utilitzaven la torre de taller.

Cullerés davant de casa i al costat d’un cotxe que van deixar els intrusos quan utilitzaven la torre de taller.ÒSCAR MIRÓN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Per conèixer el calvari que ha viscut Manel Cullerés cal retrocedir fins al 2014, quan una casa de la seua propietat ubicada a la partida de Grenyana va ser okupada i reconvertida primer en un taller il·legal i després en un desballestament. “A partir d’aquell moment he patit un autèntic malson i diversos problemes de salut per haver de demostrar que aquesta casa era meua i de la meua família i per tal de desallotjar aquesta gent”, explica Cullerés. El procés judicial va acabar dilluns passat, quan l’Audiència Provincial li va donar la raó i va desestimar el recurs d’un okupa per a la fi recuperar el que és seu. “Ara que ja puc tornar per aquí he de fer una sèrie de reformes estructurals a la casa que l’ajuntament m’ha demanat d’executar com més aviat millor”, assenyala, i fins i tot detalla que la Paeria li va enviar una carta advertint-lo que si no les duia a terme es podia enfrontar a possibles sancions. “Jo hauria fet les reformes com més aviat millor, però el problema era que no podia entrar a casa meua”, assenyala Cullerés.

“Em vaig trobar la torre okupada quan tornava de passar un cap de setmana a la platja amb la meua família. Primer va ser utilitzada per un grup de senegalesos com a taller il·legal però, arran de la primera sentència del jutge per desallotjar-los, alguns d’ells van abandonar l’immoble i els que s’hi van quedar van presentar al·legacions i van utilitzar l’espai com a desballestament, on es van acumular diversos vehicles desballestats que encara hi són”, afegeix. “Aquest cas és un exemple de com actuen algunes bandes d’okupes”, assegura l’advocada de Cullerés, Mònica Seuma. “Van al·legar diverses vegades per guanyar temps i durant uns mesos van ser il·localitzables, per la qual cosa es va paralitzar tot el procés”, assegura Seuma.

Ara, l’ajuntament l’ha instat a fer una sèrie de reformes estructurals al l’habitatge

Cullerés reconeix que “els okupes se’n van anar a començaments d’aquest estiu, però van deixar tirats per allà diversos cotxes, restes metàl·liques i escombraries de quan utilitzaven la meua casa com a taller il·legal, i fins que no ha sortit la sentència aquest dilluns no s’ha acabat tot aquest malson judicial”. D’altra banda, la Paeria va aprovar a mitjans del 2016 la clausura del taller il·legal a l’Horta. Però això no va frenar les persones que l’explotaven, que van ignorar l’ordre i no van marxar del lloc fins que van veure que la sentència de l’Audiència Provincial s’atansava. Ara, l’ajuntament ha instat Cullerés a fer una sèrie d’actuacions a la casa per evitar possibles ensorraments o defectes a l’estructura. “Ho passava malament sol pensant que si es desprenia part de la casa i hagués ferit algun okupa el culpable hauria estat jo i podia enfrontar-me a greus multes”, subratlla Cullerés. “Per això les faré com més aviat millor”, conclou. Així mateix, espera que el seu cas serveixi “per agilitzar tant judicialment com burocràticament casos similars perquè ningú no hagi de passar per la impotència que he patit els últims anys”.

La nova llei preveu desnonaments en només 2 mesos El Congrés dels Diputats va aprovar el mes d’abril passat la llei per accelerar els desnonaments d’habitatges okupats per màfies o okupes professionals, que va entrar en vigor al juliol. Teòricament, la normativa permet substanciar en només 2 mesos els tràmits judicials per a un desnonament, que fins ara solien prolongar-se almenys un any. El cas de Cullerés demostra que fins i tot poden allargar-se molt més, encara que la PAH creu que aquesta llei “persegueix les famílies”.

tracking