Immersió amb plurilingüisme

El document d’actualització del model lingüístic de l’ensenyament a Catalunya, que el Govern català va presentar la setmana passada i aposta amb el plurilingüisme, ha provocat polèmica en alguns sectors de la comunitat educativa, que consideren que pot perjudicar la immersió en català. El text indica que la política lingüística educativa de la Generalitat té com a objectiu “dotar els alumnes d’una competència comunicativa sòlida basada en el domini de la llengua vehicular –català i/o aranès– com a garantia d’equitat i qualitat educativa, i en el plurilingüisme, que els permeti desenvolupar-se i actuar en la societat on viuen i en l’entorn global, i disposar de les habilitats lingüístiques i cognitives que requereixen les noves necessitats del mercat laboral”. Argumenta que el context és ara molt diferent del de fa quaranta anys, quan es va implantar la immersió, però remarca que “cal continuar situant el català com a llengua vehicular i vertebradora del conjunt del sistema per garantir-ne el coneixement a tot l’alumnat i afavorir el seu ús, alhora que s’estableixen les bases estructurals que potenciïn els enfocaments inclusius, plurilingües i interculturals”.

Així mateix, el Govern incideix que cada centre educatiu ha de concretar el seu model plurilingüe a través del seu propi projecte lingüístic, que es veurà influït pel context en el qual es troba. Planteja, a més, “canvis metodològics i organitzatius”, com introduir en l’horari lectiu el xinès i l’àrab, així com impartir assignatures en un altre idioma, essencialment anglès, encara que això ja ho fan diversos instituts a Lleida des de fa anys.

De fet, directors de centres assenyalen que el document no suposa a la pràctica cap canvi, d’altres indiquen que incorpora “un enfocament més pràctic i competencial” de l’ensenyament de llengües i d’altres, que és “una acció de cara a la galeria i per contrarestar la campanya que diu que a l’escola a Catalunya es margina el castellà, i no és cert”.

Jaume Añé, portaveu d’USTEC-STEs, a Lleida, veu al document “una ambigüitat que genera confusió”, critica que hagi estat presentat sense consens previ i aposta per “començar de zero”. Considera “perillós donar tanta responsabilitat als centres perquè pot portar a diferències significatives” en els seus respectius projectes lingüístics, creu que “falta molta feina per fer encara en la immersió en català a Secundària” i subratlla que, sense més recursos, reducció de ràtios i formació dels docents resultarà molt complicat aplicar mesures per millorar el nivell d’idiomes com més pràctica oral i atenció individualitzada. Elogia la introducció de les llengües d’origen en l’horari lectiu, però critica que siguin només xinès i àrab “sense tenir en compte les especificitats”.

Per la seua part, CCOO creu que aquest document no suposarà cap canvi i la Plataforma per la Llengua diu que la seua “prioritat, i pel que treballarem, és garantir que els alumnes assoleixin el màxim nivell de coneixement del català a l’acabar els estudios”.

La presidenta a Lleida de la Federació d’Associacions d’Alumnes de Catalunya, Elisa Solé, advoca per un debat social sobre “en quines llengües i a quin nivell han de ser competents” els alumnes a l’acabar l’escolarització i recorda que “al carrer s’evidencia que cal millorar el nivell de català i les proves que comparen el de castellà entre les autonomies no mostren que els nens catalans tinguin un nivell inferior”.